![[EMD 7 anys] “De zona residencial a poble”](https://i0.wp.com/bellaterradiari.cat/wp-content/uploads/2020/05/chus-cornelana-presidenta-de-forum-bellaterra.jpg?resize=760%2C640&ssl=1)
Chus Cornellana
Presidenta de l'Associació Fòrum Bellaterra
Era el mes d'abril de 1979, fa quasi 40 anys, quan vam arribar a Bellaterra. Vivíem a Barcelona, però volíem que el nostre fill, Toni, creixés fora de la gran ciutat a prop de la natura, en una zona residencial, a ser possible, ben comunicada amb Barcelona on el pare, Antonio Cáliz i jo exercíem de metges a l'Hospital de Sant Pau, i prioritàriament buscàvem per ell una escola catalana amb un sistema educatiu modern. Això ens va dur a Bellaterra.
La sensació dels primers anys era de vacances continuades, els nens jugaven lliures, la ginesta groga ens envoltava pels camps, a l'Escola Tagore, ara Ramon Fuster, els petits tenien un hortet on sembraven les llavors i veien com sortia i creixia la planta. Els ensenyaven a pensar més que memoritzar, sabien què era Catalunya, els companys de classe eren els seus veïns.
Només hi havia dos llocs “socials” el colmado de la Sra. Cases i el Club. Sortosament, érem joves i fèiem moltes festes, grans festes a les cases. En molts cercles hi havia una inquietud intel·lectual que ens feia entrar en camps multidisciplinaris i enriquidors. La Universitat Autònoma també aportava.
A Bellaterra l'afició per la bici i les motos és quasi congènita, els nois aviat et demanaven per fer motocròs o trial, i recórrer el “camí dels pous”, els boscos cap a Sant Quirze.
A mesura que passaven els anys, érem conscients que necessitàvem quelcom més, i així va arribar “El Musical”, l'ampliació del Club, la farmàcia, perruqueria, Taller de Viatges, papereria, el Sorghum, i el Condis… gran punt de trobada, no massa científic però parles amb els veïns mentre fas la compra.
