Bombardó (Fundació per la Indústria): “la indústria afavoreix la cohesió social i evita els populismes”

by | ag. 3, 2017 | L'Entrevista

Josep Bombardó, a la seu del Gremi de Fabricants. | David B.

 

 

L’empresari sabadellenc no és gaire amant del primer pla ni de les compareixences, però és un dels (no gaire) noms tradicionals de la burgesia local que s’ha adaptat al canvi dels temps. Presideix laFundació per l’ESDi Fundit, i gestiona diverses empreses, la majoria industrials. Vinculat a la textil Dobert i al Barcelona Moda Centre,també presideix el patronat de la Fundació Olga Torres, que atorga unes beques mèdiques a la Fundació Parc Taulí. Després de cinc anys presidint la Fundació per la Indústria 1559, n’ha deixat la presidència fa pocs dies. 

 

 

Quin balanç fa de la tasca de la Fundació per la Indústria, creada l’any 2013 després de reconvertir la Fundació del Gremi de Fabricants?

  

En aquell moment vam pensar que calia ampliar el nostre àmbit. Creiem que cal apostar per ella. El temps ens ha donat la raó perquè ara tothom parla a favor de la indústria però fa cinc anys no estava massa de moda.

 

 

 

Per què cal potenciar aquest sector?

  

Una economia equilibrada ha de tenir serveis, primer sector i també el segon sector que és la indústria. La indústria aporta valor afegit, uns valors de formació i d’esforç. La cultura lligada a la indústria no és d’especulació. A més a més, crea uns llocs de treball més estables que els serveis o altres sectors. La indústria implica formació, menys contractes temporals i amb convenis més alts que els serveis.

 

 

Bombardó, durant l’entrevista. | David B.

 

 

Una de les potes febles de la recuperació econòmica són els baixos salaris i la precarietat. Hi ha bonança si no pugen els salaris i la contractació indefinida?

  

És el gran problema que vivim. Els salaris baixos provoquen desigualtat. La indústria afavoreix la cohesió social i pot ajudar a evitar els populismes procurant pagar salaris adequats a les necessitats d’un ciutadà del món industrialitzat.

 

 

 

La Fundació per la Indústria ha fet una intensa tasca de difusió del segon sector. Però a l’hora de la recuperació, els sectors que més creixen tornen a ser la construcció i el turisme.

  

El turisme està pagant salaris, i ho veiem per exemple amb les famoses Kelly, de 750 euros mensuals, que no són positius. Cap indústria paga aquests salaris. El turisme ens porta un model que a la llarga no és beneficiós per Catalunya. M’explicaré: el turisme a Àustria, que té una població similar a la catalana, amb menys turistes deixa molts més ingressos. Tenen un turisme de més qualitat que el nostre. És el turisme que hem de buscar.

 

 

 

A la vegada el turisme crida a la construcció i a l’habitatge… i tornem a entrar en una espiral que ja havíem vist abans del 2007. Benvinguts siguin els ingressos per turisme, però cal una mirada més llarga perquè si no tornarem a estar en l’espiral de l’especulació.

 

 

No hi som ja en aquesta espiral de nou?

  

De moment no, per les xifres que tenim.

 

 

 

Com valora el Pacte Nacional per la Indústria signat recentment i les mesures que contempla?

  

Tot pacte, amb participació de l’administració, els sindicats i les patronals amb un objectiu comú el trobo bé. Incorpora mesures positives però les hem de veure en realitat.

 

 

Vols llegir més…?

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

El bellaterrenc Carles Triginer és coordinador Servei Medicina Intensiva en Consorci Sanitari de l’Anoia i també el nou vocal de cultura de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que fa pocs mesos va entrar a l’administració com a membre independent i actualment ocupa el càrrec de l’exvocal de cultura, que va dimitir el passat mes d’octubre, Mei Barceló.

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La comunitat gitana de la família Dosantos, d’origen portuguès, vivia sota un dels ponts propers a Cerdanyola del Vallès, al costat del riu Ripoll. Les barraques i rulots abandonades eren els seus habitatges i la ferralla, les deixalles abocades al riu, els estris que empraven en el seu dia a dia.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: