Zoya Naumov Corbera: “No descarto anar a les olimpíades de Tòquio 2020”

by | ag. 8, 2017 | L'Entrevista

 

 

 

Hem citat a la Zoya al Club Bellaterra en aquest calorós 1 d’agost. Zoya Naumov Corbera nascuda a Barcelona el 17 de juliol de 1995, autòctona de Bellaterra igual que la seva mare i els seus avis els Srs. Corbera. Tres generacions a Bellaterra. Hem triat parlar amb ella no només per aquest fet sinó perquè als seus 22 anys ja té una magnífica trajectòria esportiva.

 

 

 

 

Hola Zoya i gràcies per acceptar parlar amb BellaterraDiari. La teva vida gira al voltant de l’atletisme. Un esport que requereix molt sacrifici per hores d’entrenament. Què et va portar a córrer?

 

Doncs pura passió. Sempre he sigut una noia molt esportista, tot i que a la meva família no hi ha ningú que s’hi dediqui. La meva passió va començar en les carreres de cros de l’Escola Ramon Fuster de Bellaterra on jo hi vaig anar de petita. La secció d’educació física em va animar a córrer i en fer-ho bé, i passar-m’ho bé, encara em motivava més. En aquella època estava de professor en José Antonio Pro i va parlar amb els meus pares per dir-los que era bona i que s’oferia per entrenar-me. Vaig començar a entrenar amb ell al Parc de la Pollancreda a Sant Cugat. Per mi era com un joc. Al cap d’un parell d’anys vaig veure que l’atletisme anava molt més enllà,  no només cros, i vaig començar a fer  salts, pista, tanques, etc.

 

 

 

Ens has dit que vas estudiar a l’escola Ramon Fuster i sabem que eres una excel·lent estudiant. On vas continuar els teus estudis?

 

Vaig fer el batxillerat al Frederic Mistral-Tècnica Eulàlia i després vaig marxar un any amb una beca esportiva d'atletisme a la Universitat a Nova Jersey  a USA, a estudiar psicologia. El bo que tenia és que estava al costat de la platja. Vaig trobar, però, que el primer any d’universitat era molt general i a nivell atlètic va ser complicat pel canvi d’entrenador i no vaig fer les meves marques. Tenia ganes de tornar per seguir competint aquí i per tornar a entrenar amb el meu entrenador que hi tinc un vincle molt especial, en Juan Carlos Ginés. Ara estic acabant psicologia a la UAB. 

 

 

Fa ben poc has aconseguit la medalla de Bronze al campionat d’Espanya Absolut a Barcelona, que es va fer en commemoració dels 25 anys de les olimpíades. Quina història medallística destacaries?

 

Les més importants per mi són Primera Medalla Nacional Categoria Juvenil l’any 2012, que vaig fer argent i el Primer Campionat Internacional de Categoria Menor l’any 2013 essent junior, que també vaig fer argent.  El salt qualitatiu pel que fa a marques va ser a partir del 2013. Ara estic en la Categoria Promesa Femenina i l’any que ve, que faré 23 anys,  passaré a Categoria Sènior.

 

 

 

Sembla que l’esport femení va a l’alça. Les dones esportistes han de demostrar molt perquè se les reconegui. Com veus l’esport femení a Catalunya i especialment en la teva modalitat?

 

Justament en la modalitat d’atletisme jo crec que és un dels esports més igualitaris. Dins de l’esport català i a nivell mundial, tant homes com dones tenen la mateixa remuneració, el mateix i espai dins la premsa, tot i que és poca la difusió que es fa d’aquest esport. Ara bé, en general crec que hi ha una forta desigualtat en la resta d’esports. Sens dubte l’esport femení està a l’alça però encara queda un llarg camí i sobretot en aquest país.

 

 

 

No fa massa temps van sortir notícies que destacaven els èxits esportius femenins però fent referència, abans, als seus companys homes.

 

Sí que ho recordo, el llenguatge estereotipa molt. És un tema educatiu,  de ben petits s’ha de donar les mateixes oportunitats als nens que a les nenes. Hem de motivar a les nenes perquè els hi agradi l’esport des de la infància.

 

 

 

 

Vols llegir més…?

Enric Marín: “La informació és el petroli de la nostra societat”

Enric Marín: “La informació és el petroli de la nostra societat”

Quina és la salut del panorama comunicatiu actual? Com ha evolucionat els darrers anys? Quina responsabilitat tenim cadascun dels actors socials en l’elaboració de periodisme de qualitat? Quins són els models de negoci amb els quals se sustenta l’ofici actualment? I quin és el model idoni per assegurar-nos un periodisme independent? I en el cas del periodisme local?

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

El bellaterrenc Carles Triginer és coordinador Servei Medicina Intensiva en Consorci Sanitari de l’Anoia i també el nou vocal de cultura de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que fa pocs mesos va entrar a l’administració com a membre independent i actualment ocupa el càrrec de l’exvocal de cultura, que va dimitir el passat mes d’octubre, Mei Barceló.

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La comunitat gitana de la família Dosantos, d’origen portuguès, vivia sota un dels ponts propers a Cerdanyola del Vallès, al costat del riu Ripoll. Les barraques i rulots abandonades eren els seus habitatges i la ferralla, les deixalles abocades al riu, els estris que empraven en el seu dia a dia.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: