L’església de Bellaterra és un clar exemple de la diferència entre planificar i construir. Els arquitectes a l’hora de planificar la construcció d’una església intenten sempre que sigui fàcil l’accés des del carrer. Per comoditat, i sobretot per les cerimònies d’enterrament. L’església de Bellaterra donava a l’avinguda Central (actualment Joan Fàbregas). En la maqueta s’hi pot veure les intencions inicials.
L’església es va construir mirant a l’avinguda i va comportar que es deixés de construir la porxada lateral. A finals del quaranta, el constructor Calopa de Sant Cugat (nissaga perdurable encara avui a Bellaterra), va construir la porxada salvant el desnivell i, a partir d’aleshores, la porta principal va canviar de lloc. A les imatges veiem al constructor amb els manobres i mossèn Plàcid Armengol supervisant les obres. L’antiga porta es va tapiar i l’església va ‘mirar’ cap a un altre cantó.
