Els nous bellaterrencs

by | ag. 23, 2017 | Opinió

 

Porto més de 10 anys vivint a Bellaterra, gaudint de persones que he conegut aquí i que considero amigues. Sentint-me Bellaterrenca i intento posar el meu granet de sorra per que el “meu poble” gaudeixi de mí, com jo gaudeixo d’ell.

 

La cosa que més em va sobtar, va ser la pregunta feta per força gent…. Quants anys fa que vius a Bellaterra?

 

Al principi, no sabía que els “de tota la vida” creien que eran com tocats de la má de Déu per pertànyer a un lloc tant privilegiat…..mho deien a mí !! que jo si era Vallesana de tota la vida….

 

Els meu avis ja vàren tenir una casa a Mirasol, els meus oncles, els meus pares i jo mateixa a l’any 1981 m’en vaig comprar una.

 

Em van sortir les dents i les meves primeres pelades de genoll, van ser a Can Cabassa, que era una casa de pages, on s’anava a comprar el vi i els pollastres vius, siiiii, just on ara hi ha Can Cabassa Castaño. L’Hospital General era una era i per anar de Mirasol a Sant Cugat hi havia un cami (per dir-ho d’alguna manera) que tant sols hi podía pasar una persona, al costat de les vies del tren, just on ara hi ha la sortida dels Túnels.

 

La meva colla i jo, esperavem a que tallessin el blat plantat per anar a jugar amb les bales de palla i els millors jocs de fet i amagar, vàren ser al Cuartell Vell, una mena de Masía molt a prop de l’Estació de Mirasol, on ara, hi han cases. On ara hi ha L’Escola Catalunya hi havien, el que anomenavem Els Ametllers, on colliem ametlles i on els pastor portaven els remats.

 

Realment, no sóc Bellaterrenca de tota la vida, però el que si us puc dir es que he gaudit i gaudeixo de pertanyer al Vallès, a Catalunya i al món sencer.

Vols llegir més…?

“Consells per un estiu més saludable”

“Consells per un estiu més saludable”

Per aquest mes, i amb l’arribada de l’estiu i les vacances per a molts, he pensat fer una llista de coses que moltes vegades no fem prou bé i que contribueixen a reduir el nostre impacte negatiu sobre el planeta…

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

Tenim una munió de problemes per resoldre a Catalunya, començant per la mateixa supervivència com a poble amb trets propis però, entre aquests problemes, la pervivència del català, el nostre idioma, en aquests moments resulta clau. No dic res de nou. Qui no ho vegi així, segurament tampoc li deu preocupar gaire el tenir una identitat pròpia dins l’aglomerat dels pobles europeus.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: