Porto més de 10 anys vivint a Bellaterra, gaudint de persones que he conegut aquí i que considero amigues. Sentint-me Bellaterrenca i intento posar el meu granet de sorra per que el “meu poble” gaudeixi de mí, com jo gaudeixo d’ell.
La cosa que més em va sobtar, va ser la pregunta feta per força gent…. Quants anys fa que vius a Bellaterra?
Al principi, no sabía que els “de tota la vida” creien que eran com tocats de la má de Déu per pertànyer a un lloc tant privilegiat…..mho deien a mí !! que jo si era Vallesana de tota la vida….
Els meu avis ja vàren tenir una casa a Mirasol, els meus oncles, els meus pares i jo mateixa a l’any 1981 m’en vaig comprar una.
Em van sortir les dents i les meves primeres pelades de genoll, van ser a Can Cabassa, que era una casa de pages, on s’anava a comprar el vi i els pollastres vius, siiiii, just on ara hi ha Can Cabassa Castaño. L’Hospital General era una era i per anar de Mirasol a Sant Cugat hi havia un cami (per dir-ho d’alguna manera) que tant sols hi podía pasar una persona, al costat de les vies del tren, just on ara hi ha la sortida dels Túnels.
La meva colla i jo, esperavem a que tallessin el blat plantat per anar a jugar amb les bales de palla i els millors jocs de fet i amagar, vàren ser al Cuartell Vell, una mena de Masía molt a prop de l’Estació de Mirasol, on ara, hi han cases. On ara hi ha L’Escola Catalunya hi havien, el que anomenavem Els Ametllers, on colliem ametlles i on els pastor portaven els remats.
Realment, no sóc Bellaterrenca de tota la vida, però el que si us puc dir es que he gaudit i gaudeixo de pertanyer al Vallès, a Catalunya i al món sencer.
