Bona nit estimades i benvolguts amics bellaterrencs. Bona nit Bellaterra i la seva bella gent.

  

  

  

Moltes gràcies per la vostra presència, i per dedicar uns pocs minuts del vostre temps a escoltar aquest pregó de festa major que, gràcies a la invitació del Consell de Cultura i l'EMD, tindré l'honor de pronunciar sota el títol “Bellaterra, bella gent”.

  

  

  

Fa més de 2000 anys, el polític i escriptor Marc Tuli Ciceró va decidir presentar-se a les eleccions a Consol de Roma. Amb aquest motiu, el seu germà petit, Quinto, li va escriure una llarga carta de consells, “el breviari per a una campanya electoral”, on li suggeria les actuacions que havia de fer per a guanyar la contesa. He gosat utilitzar el que l'indica quines tres preguntes t'has de plantejar quan ets dirigeixis als ciutadans. Són molt simples: “quina ciutat és aquesta, que els hi vull proposar i qui sóc jo”. Seguiré doncs aquest ordre en el pregó:

  

Quina ciutat és aquesta?: Bellaterra, la de la bella gent.

  

  

  

Que proposo?: Explicar, en pocs minuts, els camins paral·lels entre el naixement i l'evolució de Bellaterra i la seva bella gent.

  

  

  

Qui sóc?: Sóc un home molt afortunat. A la feina he fet sempre el que m'ha agradat. En l'amor, fa 50 anys que ens estimem amb la Natàlia, amb qui hem tingut tres fills, i sis néts extraordinaris. Tinc molts i molt bons amics i amigues, alguns d'ells avui presents, amb els que compartim alegries i suportem penes, gaudint d'una vida molt agradable. I, a més, sóc de Bellaterra, de soca arrel, on ja porto 70 estius.

  

  

  

A primers dels anys trenta el meu pare va venir a estiuejar a Bellaterra. Aquell any, l'avi Joan Fàbregas va llogar la torre del costat. Així es van conèixer l'Agustí de Uribe i la Mª Lluïsa Fàbregas. Es van prometre amor etern al claustre del Monestir de Sant Cugat. Es van casar i teniren cinc fills, en Juan, Mª Lluïsa, Jo, Rafael i Carlos.

  

  

  

Tinc la sort de pertànyer a una família de creadors i realitzadors d'il·lusions. El 1946, l'avi Joan Fàbregas li va regalar a la meva mare una torre perquè passéssim els estius. Va ser l'any que vaig néixer. En Joan Fàbregas va ser impulsor i President de l'Esport Club Bellaterra, de la Unió de Propietaris i també va presidir la Junta d'Obres de la parròquia, que va edificar l'Església de la Santa Creu. Alhora construí 12 torres doncs la seva il·lusió era fer una per a cada net, per tal que tots poguéssim gaudir d'una casa a Bellaterra, a prop seu.

  

  

  

La meva mare va ser la primera i única dona membre de la Junta del Club, als anys 30. Fins al 1977 no va ser-ho cap altra dona. Quin masclisme¡¡

  

  

Però l'avi Fàbregas no ho feia tot sol. Hi havia un brillant grup de personalitats que, juntament amb ell, formaven aquests grups promotors, d'entre els que recordo els Srs. Abalo, Cottet, Marcet, Vila-Puig, Garriga, Cusidó, Roda, Blasi, Cassolà, Barberà, Sentís Estrada, Tamburini…. molts nets i besnéts dels quals són avui a aquesta plaça.

  

  

  

D'entre els creadors d'il·lusions de la família vull destacar el meu oncle Frederic Roda, amb qui, des de ben petit, em va unir una especial relació que va fer que treballés molts anys en les mateixes empreses que ell i, seguint els seus passos, vaig convertir-me en un dels pioners de les Relacions Públiques del país. En Frederic era tan creatiu que em va ensenyar a anar en moto abans que en bicicleta.

  

  

  

No s'han plantejat mai d'on prové el nom del nostre poble? Doncs, encara que molts de vostès ho sàpiguen, els hi recordaré que el millor llibre de poesies que va fer Josep Carner, editat el 1916, portava el nom de “Bellaterra bella gent”. És possible que els anys 30, quan es comença a crear la urbanització, una ment culta tries el nom de Bellaterra per al nostre poble.

  

  

  

I, arribats a aquest punt, coneixen amb quantes coses compartim el nostre nom? El poeta sabadellenc, Joan Oliver (Pere IV), a les seves “Corrandes d'exili” diu:

  

En ma terra del Vallès /Tres turons fan una serra/ Quatre pins, un bosc espès/Cinc quarteres, massa terra/ “Com el Vallès no hi ha res”

  

  

  

L'escriptor de Terrassa Ferran Canyameres, pren aquest final com a títol del seu llibre de poesies dels pobles del Vallès, “Com el Vallès no hi ha res”, (1951) on hi ha una que descriu Bellaterra.

  

  

  

També porten el mateix nom: una sardana, la Universitat Autònoma, oficialment de Barcelona, però coneguda com de Bellaterra, una editorial de música per a infants, una editorial de ciències socials, un llibre romàntic, “L'amant de Bellaterra”, una escola de música i, des de fa uns mesos, el primer vi negre ecològic de les Bodegues Torres, al Penedès.