Marc Grau Riba: “La gestió de la son és clau en les curses de llarga distància”

by | oct. 10, 2017 | L'Entrevista

Marc Grau i Riba a l'estació de Bellaterra

Marc Grau i Riba a l'estació de Bellaterra | Rosa Roda

 

 

 

Les curses estan de moda i Bellaterra no és menys. Hi ha una gran afició, però el que ha fet el bellaterrenc Marc Grau Riba no és només una cursa, sinó una heroïcitat. El setembre, l'esportista es va presentar a la cursa Ultra Trail Mont Blanc que suposa haver fet 170 km i amb 10.000 km de desnivell positiu (pendent total). I si això no és prou amb un temps de 37 h, quan el màxim requerit era de 46h . Van arrencar la cursa 2.300 persones i 900 no la van acabar. En Marc si.

 

 

Bona tarda Marc, només amb aquesta introducció ja em falta l’alè.

 

  • Recuperat o encara somies que corres pels Colls del Mont Blanc?

Bé, ara recuperat, sí. Aquesta és la meva quarta cursa de molta llarga distància i l’experiència de gestionar tantes hores i l’alimentació és molt important. Una nutricionista em controla per aprendre a agafar unes pautes durat la cursa. Especialment en el tema de les sals minerals, és molt important saber com prendre-les i quan prendre-les. En definitiva és una estratègia de ritme i alimentació.

 

  • Podem dir doncs que també ets un expert en nutrició esportiva

Evidentment aprens alguna cosa de nutrició però el que és més important és la gestió de la son. Jo havia fet alguna cursa on no dormies durant una nit però aquesta del Mont Blanc requereix dues nits sense dormir. La segona nit és molt més dura perquè la son és molt intensa. Tens més cansament de son que muscular. Cansament de fatiga general i mental. L’entrenament i les pautes de nutrició son bàsiques per fer aquest tipus de cursa, tant abans, com durant, com després.

 

  • Què fa que aquest esport enganxi a tanta gent?

Cal diferenciar les curses urbanes de les del medi natural. A mi m’agraden aquestes darreres i el que enganxa és la capacitat que tens de gestionar el temps que et donen. T’ajuda molt a conèixer-te a tu mateix, et trobes davant un repte que no saps si seràs capaç d’acabar-la. Això ja de per si és un atractiu. És una cursa més mental que física.

 

  • Pots arribar a tenir un grau de frustració si no l’acabeu o esteu preparats per això. Ho sabeu gestionar els esportistes?

Totes les que he fet les he acabat. Entenc que si una no et surt bé puguis tenir una decepció. Però en aquest tipus de curses sempre tens una segona i tercera oportunitat i aquest és l’esperit. Les curses estan allà. La decepció es momentània. Per mi és anar a fer una aventura que m’han donat un temps per fer-la i acabar-la, no es fer una cursa i prou. La satisfacció és molt gran

 

  • S’ha d’estar molt en forma i tenir una resistència mental per apuntar-se a fer un repte com aquest. Tothom pot fer-ho o has de tenir unes característiques especials?

Hi ha un procés de selecció en aquestes curses molt important. Has d’acreditar haver fet els dos últims anys tres curses de 100km amb 5.000m positius com a mínim. No tothom passa aquesta criba.

 

 

Vols llegir més…?

Enric Marín: “La informació és el petroli de la nostra societat”

Enric Marín: “La informació és el petroli de la nostra societat”

Quina és la salut del panorama comunicatiu actual? Com ha evolucionat els darrers anys? Quina responsabilitat tenim cadascun dels actors socials en l’elaboració de periodisme de qualitat? Quins són els models de negoci amb els quals se sustenta l’ofici actualment? I quin és el model idoni per assegurar-nos un periodisme independent? I en el cas del periodisme local?

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

El bellaterrenc Carles Triginer és coordinador Servei Medicina Intensiva en Consorci Sanitari de l’Anoia i també el nou vocal de cultura de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que fa pocs mesos va entrar a l’administració com a membre independent i actualment ocupa el càrrec de l’exvocal de cultura, que va dimitir el passat mes d’octubre, Mei Barceló.

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La comunitat gitana de la família Dosantos, d’origen portuguès, vivia sota un dels ponts propers a Cerdanyola del Vallès, al costat del riu Ripoll. Les barraques i rulots abandonades eren els seus habitatges i la ferralla, les deixalles abocades al riu, els estris que empraven en el seu dia a dia.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: