El Centre Cívic de Bellaterra, al migdia de l'1-O Foto: Josep Mateu
Per tothom és coneguda la reputació dels bellaterrencs. Si els catalans són garrepes, els bellaterrencs són uns mal-criats. De molt enrera es recorden frases com 'els bellaterrencs mai surten de casa seva per què allà ho tenen tot'. O bé 'els bellaterrencs s'amaguen darrere de les seves piscines'. És còmic. També és cruel.
El passat dia 1 d'octubre es van trencar tots els esquemes: a les 5 del matí el Centre Cívic estava ple de gent. Mai hi havia hagut tanta gent a aquesta hora (almenys serens). Alguns havien fet nit i la gran majoria estaven encara per arribar. De les 1.965 persones amb dret a vot a Bellaterra, van passar pel Centre Cívic 1.210, més acompanyants, és a dir un 61,58 %. Tot un rècord. No es recorda tanta afluència de votants en un sol dia. Però el més important és la gran assistència de gent 'perseverant' durant tota la jornada, fins a fer-se fosc.
El Centre Cívic és un lloc inhòspit a on passar tot un dia. A més la pluja no hi va ajudar. Però miraculosament van començar a aparèixer espontàniament unes carpes per aixoplugar-se, taules, cadires, cafè calent amb diferents tipus de llets, galetes, coca, xocolata, pastissets… i de forma continuada. Durant tota la jornada. Els bellaterrencs ho van portar tot de forma altruista de casa seva. Algú va dir que només faltava una piscina.
La gran quantitat de gent defensant el Centre Cívic va crear molts retrobaments interessants i emotives escenes quan els nostres venerables sortien amb llàgrimes contingudes entremig d'aplaudiments. També moments de tensió davant de visites indesitjades que, afortunadament, mai van arribar.
A la nostra comunitat mai, repeteixo mai, hi havia hagut tanta gent durant tant temps lluitant plegats per uns ideals comuns. Orgull de poble. Els “pijos” de Bellaterra també han donat tota una lliçó.
