Parlem amb Eva Campos, organitzadora del [C]Screen, la mostra de curtmetratges de Cerdanyola del Vallès
Què és (C) Screen Festival?
El projecte en sí és fer una mostra de curts. Ens centrem sobretot en el cinema de dansa, ja que a Cerdanyola és força desconegut. A més, la dansa està una mica oblidada aquí i la nostra iniciativa contribueix a dona-li un espai a la ciutat. D'altra banda, també tenim la part de cinema de ficció. Aquesta part la volem enfocar de manera que els directors joves amb idees fresques tinguin l'oportunitat d'aparèixer a un festival, encara que sense tancar les portes a ningú.
Però, aquestes dues parts estan separades, no?
Sí, per no barrejar aquests dos tipus de cinema separem la mostra de curtmetratges en dues parts. La primera part del festival – la dedicada a la dansa – es fa a l'abril, quan és el Dia Internacional de la Dansa; i la segona – dedicada a la ficció – a l'octubre. Sempre tenint cura de no envair el camp del Fantosfreak!
De fet, amb el Fantosfreak podeu ser molt complementaris…
Exacte. Entre ells, nosaltres, el Museu d'Art de Cerdanyola (que fa la Mostra de Curts Cerdanyolencs) i xicsnefils podem arribar a fer de Cerdanyola una ciutat del curtmetratge o, més aviat, del cinema.
I, al festival, com trieu els curts que es projecten?
Fem una crida oberta a través d'una plataforma per internet. Després, de tots els curtmetratges que ens envien, el nostre jurat escull els que semblen més interessants.
Per qui està compost el jurat?
Són amics amb una cultura audiovisual notable. Entre ells hi ha un actor, una graduada en comunicació audiovisual, una altra graduada en belles arts, una coreògrafa i jo que també vaig estudiar belles arts. Cadascú es fixa en allò que domina per, d'aquesta manera, poder ser justos i escollir els millor curts.
Quina és la relació amb altres entitats del món de la dansa a Cerdanyola?
Molt bona, tot i que encara tot està molt verd. Abans d'intentar implicar altres entitats o associacions volem consolidar el festival. De totes maneres, una de les fites que volem aconseguir és que a Cerdanyola torni a ser important el Dia Internacional de la Dansa i això serà més fàcil d'aconseguir si hicol·laborem tots. Ja hem parlat amb diverses persones d'altres entitats i la relació és boníssima i hi ha interès.
I per començar a organitzar aquest festival, quins referents teníeu?
Teníem com a referent el Costa Contemporània, que més que un festival de cine i dansa, és dedicat a la dansa, però tenen la secció de cinema de dansa i m'hi vaig fixar molt. A banda d'això, jo vaig treballar a Bèlgica i allà tot això es porta molt, hi ha mostres de curts de dansa força sovint i vaig aprendre bastant. Després, buscant, vaig descobrir que a Finlàndia hi ha un altre festival – l'organitzadora del qual vaig poder conèixer – molt important del qual també vaig agafar idees, però encara som molt lluny d'aconseguir una qualitat com la seva.
Com es pot competir amb tota l'oferta cultural que hi ha a Barcelona?
La idea no és competir, sinó ser complementaris. Volem atraure a la gent de fora de Barcelona, sobretot. La gent que viu als vallessos hauria de ser el nostre públic més potencial.
