“Llibertat” i “No esteu sols” van ser els crits que es van sentir a la plaça de l'Abat Oliba, a Cerdanyola del Vallès, el 17 d'octubre.
Un dia abans, la jutge Carme Lamela va decretar presó provisional sense fiança per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, tal com havia demanat la fiscalia, per evitar la reiteració del suposat delicte de sedició i el risc de destrucció de proves.
L'acció es va convocar simultàniament en diferents punts del país, es van encendre espelmes i es va llegir un manifest de les dues entitats. “L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella”, començava. “Empresonar els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural és un gran error que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució del 78”, va seguir.
Un manifest que posava l'èmfasi en la vulneració de drets, com el de manifestació i lliure expressió.
L'objectiu final d'aquest últim moviment de l'Audiència Espanyola és, segons van apuntar les entitats, “desactivar les entitats sobiranistes” i “dividir-nos com a poble”. L'acte va acabar demanant la llibertat dels presos i, en paraules de les entitats, “exigint justícia i no clemència per uns fets no només són injustos sinó il·legals”.
