A la recerca de l’article perfecte

by | oct. 25, 2017 | Opinió

 

 

Lleixo, llegeixo, llegeixo i….deixo de llegir. Els articulistes, els cronistes, els periodistes, els “opinaires” i els que no ho son, tots malden per fer l’article perfecte, aquell que sintetitzi el moment que estem vivint. Potser abans, en un món uniformat, absent d’informació, aquests homes i dones podien tenir un cert pes i les seves paraules es consumien amb avidesa per aquells que es sabien desconeixedors d’aquella o aquella altre realitat. Tampoc n’eren tants els que llegien, però sí que ho eren els qui escoltaven les opinions i les diatribes, asseguts a les terrasses, a les rambles, a les places o fins i tot als bordells. I tot aquest munt de lletra impresa, de paraula enregistrada, com l’haurem d’emmagatzemar en els arxius de la història? Formalment, en un xip o en un grà de sorra informàtic que estarà a l’abast dels interessats. En seran pocs, perquè potser només quedaran els titulars com a síntesi de tanta paraula dita, de tanta paraula escrita. La realitat, però de tot això que està passant, està molt lluny dels sentiments que tot plegat genera. A poc a poc tendim al mutisme, a veure-les venir o a veure-les passar, expectants, perquè tot plegat se’ns escapa del nostre abast i qualsevol paraula formulada pot suscitar una ofensa, un despit que no volíem. L’article perfecte no s’escriurà a menys que no puguem arribar al cor dels homes i dones que viuen el moment. Farem, això sí, el relat de la crònica dels fets, i fins i tot algú dirà que ja d’antuvi pronosticava tot el que ha anat passant. Però, no!, no és cert, perquè ningú no pot preveure les respostes del poble, per molt que digui que parla en nom del poble. Hi ha un desig que flota en l’aire, un anhel, o, millor dit, molts anhels; uns que venen de lluny altres de més a prop, que es difonen per arreu i creixen. Qui pot aturar l’anhel? Qui es creu amb poder suficient per aturar l’anhel? No, l’article perfecte no s’escriurà mai, ni la pàgina perfecte de la història. Com a molt, els que escrivim, els qui gosem alçar el dit per percudir damunt el teclat de l’ordinador o els que alcen la veu intentant mesurar les paraules, sovint amb poca fortuna, podem aspirar a afegir-nos a els molts anhels que conformen la veu d’un poble, sigui quina sigui la seva expressió. Perquè el col·lectiu, el món en que vivim es configura per aquestes veus, i els que es diuen dirigents, han de saber interpretar-les i posar en concòrdia.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

La realitat és o es construeix?

La realitat és o es construeix?

“Més del 70% dels catalano-parlants habituals canvien al castellà quan reben una resposta en aquesta llengua”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: