Terribas: “Curiosament uns dies abans que arribi el 155, pleguen uns tertulians”

by | oct. 31, 2017 | Al Dia

Mònica Terribas, a l'Arxiu Nacional de Catalunya | Artur Ribera
Mónica Terribas a l'Arxiu Nacional abans de la seva ponència

Mònica Terribas a l'Arxiu Nacional abans de la seva ponència | Artur Ribera

 

 

Mònica Terribas és santcugatenca encara que ara viu a Bellaterra. La periodista, llicenciada a la UAB, és també professora a la Pompeu Fabra. Del 2008 al 2012 fou directora de Televisió de Catalunya i l'any següent, consellera delegada i editora del diari Ara. Des del 2 de setembre de 2013 dirigeix El matí de Catalunya Ràdio. Aquest dimecres ha impartit una xerrada a l'Arxiu Nacional de Catalunya organitzada pels amics de la UNESCO.

 

 

Un nou país: “Catalunya, la resistència social” Així es titula la xerrada que imparteix. Quina és aquesta resistència social? 

  

La que hem observat. Fa anys que en el periodisme analitzem el que està passant en aquest país i hem observat que en aquesta societat nostra que històricament ha tingut una gran capacitat d'autoorganització i d'activisme des de tots els àmbits des de l'ajuda social, en organitzacions culturals, en els barris, en els ateneus… Ha resistit una crisi fortíssima gràcies a l'activitat de totes les organitzacions que han acompanyat la precarietat de les nostres administracions públiques en el moment en què la crisi era més dura. Ara el 2017 hem vist que aquesta societat ha estat capaç d'autoorganitzar-se i autotutelar-se per defensar els seus drets. EL dret d'autodeterminació en un sentit i en un altre, la màxim expressió d'aquesta autotutela la vam viure a l'1 d'octubre amb el desafiament d'una part molt important de la nostra societat a l'estructura de l'Estat. Aquest és un fenomen, al marge del debat polític, a estudiar. Des del punt de vista sociològic, perquè sens dubte ens caracteritza com a societat. Veure una societat que és capaç d'empoderar-se ella mateixa convençuda que allò que defensa ha d'estar per sobre de determinades polítiques que porten a un cul de sac és un fenomen que val la pena subratllar.

 

 

 

 

Sembla que hi ha una part de la societat catalana que no ho veu positivament la mobilització de l'1 d'octubre, està començant a sortir al carrer gent de l'altre costat. 

  

Això és fantàstic, és a dir, jo el que no entenc és com la gent que vol mantenir-se dins d'Espanya no han sortit abans, no han volgut expressar fins ara allò que legítimament és bo que expressin. A mi m'hauria encantat que el dia 1 d'octubre, amb un pacte amb l'Estat s'hagués pogut exercir el sí el no, el blanc, l'abstenció… Aquesta societat que ha estat capaç de sortir al carrer tan tard, però amb banderes espanyoles, dient escolteu volem ser part d'Espanya, estic convençuda que el 80% d'aquestes persones, si s'hagués pactat amb l'Estat haurien anat a votar felices, perquè a ningú li agrada el conflicte. Ningú vol veure policia al carrer, a ningú li agrada que s'imposin les coses per força, tota la gent d'aquest país vol viure en una democràcia sana. Ningú vol que l'intervinguin les institucions. A la situació que s'ha arribat no en té la culpa ni la societat que s'autoorganitzat, ni les persones que es volen quedar dins l'estructura de l'Estat. La conseqüència de tot el que està passant, és fruit del fracàs estrepitós d'un estat que no ha sabut detectar en la profunditat d'un problema social i polític que tenia a Catalunya.

 

 

 

La culpa la té l'Estat?

 

A mi no m'agrada buscar culpables quan hi ha una situació de conflicte tan greu, sí que m'agrada que hi hagi autocrítica. A mi m'agradaria que el govern de l'Estat en aquest moment digués que potser quan va començar a recollir firmes contra l'Estatut de Catalunya el 2006 i 2007, ens vam equivocar. Aquest és el punt d'inici del conflicte. Quan tu no admets cap error, és molt difícil assegurat a la taula a parlar. El que estem veient és que en situació límit, la societat catalana no està reconeixent la legitimitat de l'Estat. Hi ha una part de la societat catalana, una part, que no és menyspreable, estem parlant de 2.300.000 persones d'un cens de 5.500.000, perquè no podem pensar en 7.500.000 perquè hem de pensar amb la gent que és capaç de poder votar. Quan això passa és que hi ha un estat que està fracassant a una part del seu territori, una part que no és menyspreable perquè estem parlant d'un 20% del seu PIB, i això genera problemes econòmics i disfuncions. Hem arribat al límit i és molt difícil de corregir.

 

 

 

 

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: