Carta al meu avi Frederic

by | nov. 4, 2017 | Opinió

Frederic Roda Ventura Foto: Cedida

 

Frederic Roda i Ventura (1898 – 1967) va ser advocat i polític català, regidor de l'Ajuntament de Barcelona per La Lliga. Degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona entre 1962 i 1967.

 

El 7 de març de 1967 va morir d’un atac de cor conduint el seu vehicle, quan tornava del Palau de Justícia de Barcelona, i després d’haver discutit amb el jutge per demanar-li la llibertat dels detinguts en un acte universitari organitzat pel SEUB (Sindicat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona).

 

 

Estimat avi,

 

si fa 51 anys ens vas deixar per un infart provocat per la intolerància d’una dictadura que, amb la llei a la ma manipulava els òrgans de la Justícia (amb majúscula) en benefici propi, quants infarts t’has estalviat si ara visquessis. 

 

Quina vergonya sentiries en veure que allò que tant estimaves, la Justícia, es bandejada i utilitzada per conveniència d’uns interessos politics.

 

 Desprès d’haver tingut la gosadia d’escrutar en la teva vida i saber-te les ombres i les llums (tots les tenim) una cosa em va quedar clara, la distinció que feies entre Llei i Justícia -cosa que molts no fan- i que la dita popular: Feta la llei, feta la trampa, malauradament avui adquireix trista i notòria rellevància.

 

Estimat avi, no sé que hauries fet o que diries davant la que, per a mi és la més vergonyant actuació que s’ha fet contra Catalunya des que vàrem aconseguir ser una democràcia. ¿Ho vàrem aconseguir, o simplement és una distorsió esperpèntica del que entenc jo per democràcia?

 

I vet aquí que quan canto el vers final del poema Romanç d’ultratomba d’Àngel Guimerà: «Oh gràcies, mon Déu; benhaja; he somniat que era entre els vius.» no puc deixar de pensar en el teu estalvi de viure aquest temps tant convuls i dissortat que, malgrat tot, ens omple d’esperança.

 

El teu net Ignasi, “El penques”

 

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: