Carta al meu avi Frederic

by | nov. 4, 2017 | Opinió

Frederic Roda Ventura Foto: Cedida

Frederic Roda i Ventura (1898 – 1967) va ser advocat i polític català, regidor de l’Ajuntament de Barcelona per La Lliga. Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona entre 1962 i 1967. El 7 de març de 1967 va morir d’un atac de cor conduint el seu vehicle, quan tornava del Palau de Justícia de Barcelona, i després d’haver discutit amb el jutge per demanar-li la llibertat dels detinguts en un acte universitari organitzat pel SEUB (Sindicat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona).

Estimat avi,

si fa 51 anys ens vas deixar per un infart provocat per la intolerància d’una dictadura que, amb la llei a la ma manipulava els òrgans de la Justícia (amb majúscula) en benefici propi, quants infarts t’has estalviat si ara visquessis. Quina vergonya sentiries en veure que allò que tant estimaves, la Justícia, es bandejada i utilitzada per conveniència d’uns interessos politics. Desprès d’haver tingut la gosadia d’escrutar en la teva vida i saber-te les ombres i les llums (tots les tenim) una cosa em va quedar clara, la distinció que feies entre Llei i Justícia -cosa que molts no fan- i que la dita popular: Feta la llei, feta la trampa, malauradament avui adquireix trista i notòria rellevància. Estimat avi, no sé que hauries fet o que diries davant la que, per a mi és la més vergonyant actuació que s’ha fet contra Catalunya des que vàrem aconseguir ser una democràcia. ¿Ho vàrem aconseguir, o simplement és una distorsió esperpèntica del que entenc jo per democràcia? I vet aquí que quan canto el vers final del poema Romanç d’ultratomba d’Àngel Guimerà: «Oh gràcies, mon Déu; benhaja; he somniat que era entre els vius.» no puc deixar de pensar en el teu estalvi de viure aquest temps tant convuls i dissortat que, malgrat tot, ens omple d’esperança. El teu net Ignasi, “El penques”
Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.

Vols llegir més…?

“Consells per un estiu més saludable”

“Consells per un estiu més saludable”

Per aquest mes, i amb l’arribada de l’estiu i les vacances per a molts, he pensat fer una llista de coses que moltes vegades no fem prou bé i que contribueixen a reduir el nostre impacte negatiu sobre el planeta…

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

Tenim una munió de problemes per resoldre a Catalunya, començant per la mateixa supervivència com a poble amb trets propis però, entre aquests problemes, la pervivència del català, el nostre idioma, en aquests moments resulta clau. No dic res de nou. Qui no ho vegi així, segurament tampoc li deu preocupar gaire el tenir una identitat pròpia dins l’aglomerat dels pobles europeus.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: