Carta al meu avi Frederic

Frederic Roda i Ventura (1898 – 1967) va ser advocat i polític català, regidor de l’Ajuntament de Barcelona per La Lliga. Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona entre 1962 i 1967. El 7 de març de 1967 va morir d’un atac de cor conduint el seu vehicle, quan tornava del Palau de Justícia de Barcelona, i després d’haver discutit amb el jutge per demanar-li la llibertat dels detinguts en un acte universitari organitzat pel SEUB (Sindicat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona).

Estimat avi,

si fa 51 anys ens vas deixar per un infart provocat per la intolerància d’una dictadura que, amb la llei a la ma manipulava els òrgans de la Justícia (amb majúscula) en benefici propi, quants infarts t’has estalviat si ara visquessis. Quina vergonya sentiries en veure que allò que tant estimaves, la Justícia, es bandejada i utilitzada per conveniència d’uns interessos politics. Desprès d’haver tingut la gosadia d’escrutar en la teva vida i saber-te les ombres i les llums (tots les tenim) una cosa em va quedar clara, la distinció que feies entre Llei i Justícia -cosa que molts no fan- i que la dita popular: Feta la llei, feta la trampa, malauradament avui adquireix trista i notòria rellevància. Estimat avi, no sé que hauries fet o que diries davant la que, per a mi és la més vergonyant actuació que s’ha fet contra Catalunya des que vàrem aconseguir ser una democràcia. ¿Ho vàrem aconseguir, o simplement és una distorsió esperpèntica del que entenc jo per democràcia? I vet aquí que quan canto el vers final del poema Romanç d’ultratomba d’Àngel Guimerà: «Oh gràcies, mon Déu; benhaja; he somniat que era entre els vius.» no puc deixar de pensar en el teu estalvi de viure aquest temps tant convuls i dissortat que, malgrat tot, ens omple d’esperança. El teu net Ignasi, “El penques”