Citroën 5 HP de 1925 Foto: Santiago Vila-Puig

 

 

 

Citroën 5 HP de 1925

 

Davant la impossibilitat de reparar l’auto que li havia estat requisat el desembre de 1938, el pare va iniciar gestions per comprar-ne un altre.

 

El bon record que tenia del seu primer automòbil el portaren a buscar-ne un de semblant i a les poques setmanes es va assabentar que l’aquarel·lista sabadellenc Pere Gorro, veí del carrer “Fondo”, posava a la venda un Citroën de 5 HP. amb l’avantatge que aquest tenia més cabuda ja que el seient del darrere era movible i per tant li permetria posar-hi teles de bastidor 40 F. 

 

Dit i fet: el pare pagà les 4.000 pessetes que en demanava Gorro i la nova “tartaneta”, que portava el número de matrícula B-18951, dormia al cap de poc dies al garatge de la casa de Bellaterra.

 

Amb aquest vehicle hi he compartit setanta anys de vida: des del 1939 al 2009 que en vaig fer donació al Museu de la Tècnica i de la Ciència de Catalunya.

 

La “tartaneta” ha estat un cas excepcional de bon comportament i el pare un fidelíssim propietari. Vila-Puig no va caure mai en la temptació de canviar d’automòbil, tal com els fills li proposàvem. Ens contradeia sempre amb l’argument de què per ell la presa no existia i la velocitat tenia un valor relatiu, perquè així mentre poc a poc faig quilòmetres– deia- puc anar contemplant el paisatge. 

 

Amb el seu Citroën Vila-Puig anava a Santiga, Vallfogona, Breda, Banyoles… i àdhuc a la Vall d’Aran, tot un repte pel cotxet que mai el va deixar a la carretera.

 

Mort el pare l’any 1963, vaig procurar tornar-lo al seu estat primigeni. Em vaig fer amb la maneta que li havia estat suprimida, aconseguí trobar les rodes originals, que per manca de pneumàtics el pare havia canviat per unes Pirelli i finalment es varen adreçar el parabrises i els arcs de la capota que havien estat arrodonits.

 

Em plaïa molt sortir amb el Citroën amb el que àdhuc havia participat en algun ralli de cotxes antics. Prenia part cada any en el de Sabadell i en dues ocasions ho vaig fer en el de Sitges acompanyat de l’amic Jordi Torras, del que guardo un record inesborrable.

 

La “tartaneta”, envoltada d’altres relíquies, es troba actualment com he dit en el Museu de la Tècnica de Catalunya. Prop d’ella un escrit fa present que va pertànyer a Vila-Puig, el pintor vallesà de qui fou una excel·lent col·laboradora.