Autos del meu record a Bellaterra: OPEL 9 HP de 1935

by | des. 5, 2017 | Opinió

 

OPEL 9 HP de 1935

 

El senyor Codina, el meu avi matern, va comprar a San Sebastià –ciutat en la que residí durant la guerra civil- un automòbil que va conviure amb nosaltres més de quinze anys. Es tractava d’un Opel de 9HP model de 1935 i el seu número de matrícula era M-55269.

 

Era un vehicle agradable, que si el comparàvem amb la “tartaneta” del pare, tenia unes prestacions superiors y una certa comoditat. Recordo que fou en Josep Sanmartí -el taxista de cambra de l’avi- l’encarregat de portar-lo per carretera de la capital donostiarra a Sabadell. Un cop a casa va ser sotmès a una bona restauració i entapissat amb teixit de xeviot de color gris, un dels que l’avi fabricava.

 

Tenia dues portes i en la part del darrere portava un petit maleter plegable, la única possibilitat d’acondicionar-hi equipatge. 

 

Estava pintat de color gris fosc i els parafangs de negre. La roda de recanvi estava situada en el de la part davantera dreta. Els llums “Bosch” i la coberta del radiador cromada, donaven un toc característic a les seves línies molt austeres, cent per cent germàniques.

 

Un cop a Sabadell, l’auto va quedar dipositat al garatge de la nostra residència del carrer de la Indústria on va romandre quiet més de tres anys, ja que ni el pare ni la nostra cosina Maria Costa –les dues úniques persones de la família que conduïen- el posaren mai en marxa. Calgué esperar la majoria d’edat del meu germà perquè aquest en possessió del corresponent carnet el pogués utilitzar. A mi em tocà esperar encara sis anys, però tan prompte com vaig aconseguir el permís el vaig fer córrer assíduament i encara recordo amb nostàlgia les moltes sortides que hi havia fet. La velocitat de l’Opel era relativa: amb paciència aconseguies fer-lo arribar al 70 quilòmetres per hora i els seus frens -accionats per unes varilles- força deficients, ni tant sols proporcionals a l’escassa marxa del vehicle. És per això que a aquest model se’l coneixia com “Opel de varilles”.

 

Com molts autos de l’època per posar en marxa el motor calia estar atent i mirar d’aconseguir-ho el primer cop, ja que si “es negava” havies de deixar-ho corre per una bona estona.

 

Després de quinze anys de servei, l’any 1955 va ésser venut a Agustí Ramoneda, col·laborador de la nostra empresa, fet que va permetre que l’Opel continués a Bellaterra, ja que els Ramoneda tenien també una torre a la urbanització. 

 

 

 

 
 
 
 

 

 

 

Vols llegir més…?

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

Bellaterra va ser fundada sens dubte per monàrquics i les seves maneres de fer les podríem titllar com gestores d’un petit reialme que s’havia constituït per reial decret – valgui la redundància – amb la permissivitat del moment d’una administració local, Cerdanyola del Vallès, que maldava per gestionar un poble que en qüestió de 30 anys havia passat de la pagesia a la indústria.

“La Festa Major ‘en minúscules'”

“La Festa Major ‘en minúscules'”

Però, per què la nit del divendres ha desaparegut? Cóm és que els joves no hi eren a la nit jove? Per què la única nit de la festa es va acabar a les 2 hores…? Ja no es fan des de fa temps les Gincames del Grup escolta o la Gincama Motor. Tampoc es fa el concurs de Pintura Ràpida ni tantes altres activitats que donaven joc, dins una mateixa franja, a que els veïns de diferents edats tinguéssin l’agenda “plena”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: