L’escriptora i periodista Gemma Ruiz vindrà el pròxim 14 de desembre a Cerdanyola. Entre cafès i llibres, Ruiz serà la convidada mensual del cicle literari “Cafè amb Lletres” i presentarà “Argelagues”, el seu debut literari, publicat per primera vegada el setembre de l’any passat. L’obra acumula ara fins a sis edicions que rememmoren la vida de tres generacions de dones al llarg del segle XX i que van ser, com tantes altres, “l’energia silenciada del Vallès”.
De què parla “Argelagues”?
És un recorregut pel segle XX al nostre país a través de la vida de les dones de les classes populars a qui no s’han retut els homenatges ni se’ls ha reconegut l’èpica que se’ns dubte van tenir les seves vides. Dones que a ‘Argelagues’ es basen en les vides de les meves àvies i la meva besàvia però que milers de lectors han reconegut com les seves pròpies avantpassades. Dones que abans de la guerra van venir de la Catalunya rural i de Múrcia al Vallès industrial. Els meus orígens familiars i socials són tan comuns a tants catalans que és molt fàcil que us hi identifiqueu, també.
A les primeres pàgines expliques que és una història de dones “gens especials”. Què vols dir?
És una ironia per reclamar que es deixi de contemplar només com a heroic el que la Història ha considerat així: militars, presidents, descobridors i altres homes de les elits, del poder. La història també l’han feta les dones, les de les classes altes i, numèricament encara més, les de la terregada, i elles són les que no han estat categoritzades com a ‘especials’ i sí que ho són, si estudies què van fer per tirar endavant tot i les dificultats múltiples amb què van haver de batallar.
