SIMCA 8 de 1945 Foto: Santiago Vila-Puig

 

 

Era un automòbil molt bonic, de línies encertades… i a més descapotable, fet que l’acabava de fer atractiu. Passejar-s’hi al bon temps amb l’aire fresc a la cara i amb la possibilitat de contemplar el cel obert, era meravellós.

 

El va comprar el meu germà Domènec seduït pel seu aspecte esportiu, sense tenir en compte l’estat de la seva mecànica ni el de la documentació, fets, tots dos, que posteriorment ocasionaren alguns problemes. El més greu el desgast del motor que obligà a substituir-lo per un de nou. L’altre, lluir la matrícula NA-5056 cridava l’atenció dels “grisos” que patrullaven amb les seves motos DKW per les carreteres catalanes i que força sovint ens demanaven detalls sobre l’entrada del vehicle a la península. 

 

Admeses aquestes dificultats –en aquell temps comprar un auto usat (de nous n’hi havia poquíssims) comportava assumir algun risc- hem de reconèixer que amb el Simca hi havíem gaudit de valent. El nou motor roncava a la perfecció i donava goig conduir-lo.

 

L’havíem pintat de blanc, l’entapissarem amb skay vermell i li férem una nova capota de lona negre amb una gran obertura al darrere, capota que si la volies plegar quedava perfectament encabida dintre la carrosseria i tapada per una coberta de plàstic blau, subjectada a l’auto per un seguit d’ullets platejats.

 

El seu “morro baix” recobert amb tires de metall doblegat al que acompanyaven dos bons llums, donava pas a l’estilitzat capó que tenia una única obertura practicable a cada banda. Al darrera, la roda de recanvi coberta per una tapa de metall i un porta equipatges plegable completaven l’harmònic disseny d’aquell auto bonic i recordat.

 

A la patent corresponent a l’any 1955, que es reprodueix, l’empleat de torn hi va fer constar com a marca 'Lincon' en lloc de Simca, una “petita” diferencia que mostra l’escàs control que es portava dels automòbils en aquell temps gloriós.

 

Era un vehicle que calia haver conservat. Passats uns anys hauria esdevingut un doble plaer passejar-hi i lluir-lo com auto singular que era.