L’any 1998 la Unió de Veïns de Bellaterra va impulsar un Diari de Nadal a Bellaterra amb la intenció de fer una revista de caràcter anual que, a més de servir per a difondre les activitats nadalenques, incorporés aspectes quotidians del Nadal així com col·laboracions literàries.
Es van editar tres números (1998, 1999, i 2000). A les tres contraportades de cada un dels Diari de Nadal el nostre col·laborador Ignasi Roda va publicar 3 contes. Aquest que ara recuperem bé s’adiu al moment delicat que ha suscitat amb la proclamació, per part d’EEUU, de la capitalitat de Jerusalem. A continuació, el conte “Jesús s'ha salvat”.
JESÚS S’HA SALVAT!
Aquell matí l’Anna, el seu germà i els seus pares s’havien passat una bona estona muntant el pessebre. Any rere any, repetien el ritual amb molta fruïció perquè els venia de lluny; dels pares dels pares i dels pares dels pares dels pares, i qui sap si de més enrere. El cas és que el pessebre de casa l’Anna era un d’aquells pessebres carregats de tradició, amb figuretes de més de vuitanta anys i fins i tot uns Reis que estaven catalogats com a patrimoni cultural de la ciutat.
Després de dinar, els pares tenien per costum anar a passejar amb els seus fills per mirar aparadors i joguines i, després, fer un bon berenar al carrer Petritxol, amb suís inclòs i melindros. Aquell any però, l’Anna va demanar per quedar-se a casa. Ja era gran i li semblava que totes aquelles endergues dels Reis i els regals eren cosa dels més petits, com el seu germà, en Narcís, que encara no feia els set anys. Ella, amb deu de complerts i quasi ben bé a punt de fer els onze, tenia altres cabòries. No us penseu que els pares eren poc responsables en deixar l’Anna sola a casa. Al pis de sobre hi vivien els avis i, tres més avall, uns bons amics de tota la vida amb un fill de la mateixa edat, el Nil.
– Si vols res, ja ho saps. Demana-ho als avis o a la mare del Nil. Cap d’ells pensa sortir aquesta tarda. I si et convé, truca’ns al mòbil. Nosaltres tornarem a ser aquí cap a les set del vespre.
