El conflicte polar

by | des. 20, 2017 | Opinió

Que moltes persones grans passin dificultats per arribar a final de mes no és exclusiu del nostre país. També succeeix en d’altres indrets de la geografia europea. La pobresa va atrapant molts ancians, any darrera any, quan els preus dels serveis bàsics, com la llum o el gas, s’apugen per sobre del que ho fa la seva pensió.

Una psicòloga, experta en ciència cognitiva i que prové d’una terra on el clima és ben fred, m’explica perquè alguns d’aquests avis i àvies són ferms defensors de polítiques immobilistes, fins i tot quan aquestes no responen als seus interessos materials.

En primer lloc és important precisar que el temor al canvi –diu la psicòloga- no és exclusiu de la gent gran, també el trobem en gent jove. En qualsevol cas, és natural que algunes persones grans es preocupin davant la possibilitat que un canvi alteri el seu entorn vital.

Demano opinió a l’experta sobre el motiu que porta a rebutjar la idea del canvi per part d’algunes persones, fins i tot quan el canvi esdevé un camí cap a la millora.

La psicologia moderna -diu l’experta- ha desxifrat alguns mecanismes que expliquen aquest comportament, encara que sigui un comportament que pugui contradir la racionalitat. És aquí quan cal observar el paper que juguen allò que s’anomena conjunt de creences profundes. La recerca més recent ens situa aquestes creences profundes en zones altament protegides de la nostra ment. Per això, quan aquestes creences profundes es posen en dubte o es trenquen s’obre una font de possible patiment.

L’ús d’escàners mèdics permet apreciar que quan es qüestiona una d’aquestes creences el cervell activa zones responsables de dolor i de malestar. Aparentment, tots tenim certes capacitats per processar el dolor, però hi ha algú que presenta un sistema neuronal menys preparat i pateix més. Davant de qualsevol canvi o crisi, aquesta mena de persones ho passa pitjor que d’altres i prefereixen aguantar les molèsties quotidianes abans que experimentar un patiment existencial derivat d’un canvi de creences.

La situació a la Catalunya d’avui és molt il·lustrativa en aquest sentit. Un grup protegeix la llei de l‘Estat Espanyol, per tal que tot segueixi igual (o fins i tot torni cap a temps pretèrits) i un altre grup demana canvis, com l’actualització del marc legal i un grau més elevat de llibertat i de capacitat de decidir. Tot entenent que el canvi no és fàcil però que és beneficiós al capdavall.

Pregunto a l’experta sobre com podem arribar a un acord entre aquests dos grups de persones. Si un grup és incapaç de processar la idea de canvi i l’altre rebutja d’entendre un món on no mana la lògica, sinó les creences profundes, el pacte sembla impossible. En una situació de conflicte és important entendre què vol cadascun en el fons. És evident que qui sofreix per l’atac a les seves creences necessita que l’efecte de dolor sigui suavitzat d’alguna manera.

Una pressió en sentit contrari no ajudarà, per tant, a trobar el camí de la solució, i molt menys, la força física. Encara que és irònic considerar que justament la força i la dominació és el que solen utilitzar algunes persones de mentalitat rígida quan volen protegir-se d’un suposat canvi que viuen com un atac. De fet, quan menys capacitat té un per resistir al dolor, més determinat està a protegir-se de les molèsties que li genera el canvi.

Tornant al conflicte de Catalunya, la cosa que ens arriba amb més intensitat aquests dies és la situació que hi ha dins d’algunes famílies, quan hi ha desacords en la qüestió política.

Sembla que els que demanden estabilitat i que no hi hagi cap canvi, viuen tota la situació política amb molt d’empipament i ràbia contra els causants de les seves molèsties. Alguns arriben a barallar-se amb els seus propis parents. Fins i tot poden prohibir expressar una opinió diferent de la seva. especialment dins de casa. Ho fan sense adonar-se que amb aquesta actitud generen una multiplicació del dolor, atès que ataquen una de les creences profundes: el valor suprem de la tranquil·litat a casa i de l’estabilitat de la vida social. 

És difícil ajudar a algú que pateix d’aquesta manera. Moltes vegades, l’altre costat hi posa encara més pressió, llevant l’escalf i el suport familiar necessari. Fent que aquella persona senti encara més dolor i es tanqui més en el seu ideal de no canviar res.

En aquest cas, la solució més intel·ligent seria fer el contrari: generar empatia i acompanyar l’altre, pas a pas, cap al camí del canvi. Deixar passar temps perquè processi el seu dolor.

L’objectiu és que l’altre no se senti amenaçat, que no pensi que l’objectiu del canvi és la destrucció del seu món, i que se senti còmode; que fins i tot que en algun moment reconegui que ja no està tan perjudicat pel canvi. En definitiva, que els canvis no són tant dramàtics com ens pensem.

Per exemple, és possible lluitar contra la pujada del preu de la llum tot instal·lant una placa solar al terrat i rebaixar, així, la potència contractada a la factura. Un canvi ben innocent però revolucionari al mateix temps.

Finalment pregunto a la psicòloga sobre què hem de fer amb els que s’aprofiten del sistema legal per perjudicar la vida dels altres? Especialment dels més febles. La psicòloga conclou: Aquesta pregunta l’hauria de respondre un tribunal de justícia abans que una psicòloga.

Josep Grifoll

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

La realitat és o es construeix?

La realitat és o es construeix?

“Més del 70% dels catalano-parlants habituals canvien al castellà quan reben una resposta en aquesta llengua”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: