Autos del meu record a Bellaterra: OPEL RECORD de 1953

by | des. 27, 2017 | Opinió

 

OPEL RECORD de 1953

 

Parlava del difícil que era fer-se amb un automòbil nou de trinca en aquell temps. Doncs bé, en el cas de l’Opel Record el miracle es produí, perquè aconseguirem que el ministeri de Comerç ens adjudiqués un dels pocs vehicles d’aquest tipus que entraren a la península.

 

 

Va ésser un veritable esdeveniment! El cotxe era una autèntica “Tanagra”, com va dir un amic al veure’l. Tenia miradors. El seu disseny, revolucionari per l’època, era molt diferent del dels Olympia que de feia temps fabricava la marca alemanya. Si aquests mantingueren unes línies força conservadores i el clàssic capó que incloïa fins el davant la cavitat dels dos fars, el Record havia estat americanitzat: recordava en petit els automòbils que es feien a l’altra banda de l’Atlàntic. 

 

 

Als meus vint-i-dos anys era la primera vegada que experimentava el goig que suposava estrenar un auto, seure davant d’un volant sofisticat, copsar la finor de moderns comandaments i experimentar la suau velocitat que el Record assolia fàcilment.

 

 

Tenia dues portes, el que obligava a decantar els seients davanters per accedir al del darrere. Disposava d’un bon maleter, cosa no gaire freqüent –amb l’equipatge no si pensava excessivament- i que s’agraïa molt quan s’havia de viatjar. Estava pintat d’un agradable color verd i el més sorprenent era l’obertura d’entrada d’aire al motor, de nou i encertat disseny.

 

 

Aquest fou l’últim vehicle que vaig compartir amb el meu germà Domènec. Dels que l’havien precedit els Citroëns eren del pare i era ell qui els utilitzava sempre. L’Opel, el Simca i el Record els compartirem, però a partir d’aquest, cadascú tindria i es responsabilitzaria del seu automòbil. Una bona solució admetent la diferent manera que teníem de conduir i tractar els vehicles.

 

 

L’Opel Record, del que en guardo un bell record va coincidir amb el Simca 8, però la seva vida va ésser molt més curta. Els dos autos varen donar pas als “Seat” 1400 que ens foren lliurats els anys 1956 i 1957. 

 
 

 

 

 

 

 

 

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: