L’opinió dels grups de l’EMD

by | gen. 3, 2018 | Opinió

 

Va costar que la revista oficial donés veu als grups polítics que formen la Junta de l’EMD. Aquesta secció és fonamental per qualsevol mitjà de difusió pagat amb diner públic. Per tant, ja podem llegir el que opinen, a més de Gent per Bellaterra, Convergents i Esquerra Republicana. No tinc clar això del grup convergent si és que l’he d’anomenar PEdeCAT o no, per tant, em remeto al logo que acompanya el seu representant.

 

Dels escrits de Tensi Torrecilla (GperB), Jordi Macarulla (ConvergentS!) i Quim Oltra (ERC) en destaco algunes perles prou significatives.

 

Na Tensi Torrecilla diu que: “La diferència entre els millors i la resta està en la capacitat d’aixecar-se davant de les dificultats”. És evident que ella i el seu grup estan entre els millors i que no li calen àvies per enaltir-los. No crec que la prepotència sigui un atribut per a un grup polític, però amb Gent per Bellaterra ja hi estem acostumats.

 

De l’amic Jordi Macarulla, bon coneixedor de les dificultats que comporta negociar amb l’Ajuntament ja que ho va viure i patir en pròpia pell quan era President de la UVB, li diria que afirmar que “l’Ajuntament hi té molt a perdre i poc a guanyar”, no és la millor manera d’encarar una negociació, sigui quina sigui. No es pot demanar a algú que pacti acords i alhora dir-li que aquests acords el perjudiquen. Sé que ell vol dir que treballa a favor dels Bellaterrencs, però això ja ho sabem. Les coses escrites queden escrites i no sempre s’ha d’escriure el que pensem, a menys que, abans, ho meditem molt i molt.

 

El Quim Oltra posa les coses al seu lloc. Ens desmenteix que hi ha acord parlamentari pel centre mèdic, i titlla la notícia de falsedat, denuncia la política de fets consumats de l’EMD, denuncia la política malgastadora de l’EMD, com per exemple en la campanya de la bandera. En fi, que el Quim, a més, aprofita l’espai per denunciar la manca de preparació política dels que manen a l’EMD, és a dir que la seva columna és com una finestra de llibertat de la revista EMD Informa.

 

 

Cloenda

 

Exhaust pel sobrepuig del buidat, m’aturo i penso si val la pena aquest esforç literari. Qui el llegirà? Qui el voldrà debatre i obrir un espai d’opinió plural a Bellaterra, que tant ens manca? Qui voldrà trencar les inèrcies legalistes per a rebatre actituds totalitàries amb accions de revolta? 

 

Llegia fa poc que les lleis poden ser injustes i que cal combatre-les. Per fer-ho, però, cal opinar i mullar-se. Jo ho he fet al llarg de molts anys i això m’ha generat una imatge d’inconformista i persona bel·ligerant. Ho sóc! No em conformo amb el que em donen, si, el que em donen, contradiu els meus principis.

 

M’estimo Bellaterra perquè soc fill de Bellaterra. Aquí he crescut, he jugat, he après, he ensenyat, he treballat, he participat i he donat, però molt del que veig i es fa no m’agrada. Potser sí que és l’hora de plantejar-me un

 

Adéu, Bellaterra!

 

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: