Bellaterra, el primer

by | gen. 10, 2018 | Opinió

Han passat les festes i també un temps prudencial per poder saber quines foren les reaccions tant de l'equip de govern de l'Ajuntament com de l'equip de govern de l'EMD, respecte el tema aparcat “negociació del nou conveni“.

El resultat, tal com estem acostumats últimament per part dels polítics en el poder, ha sigut l'immobilisme, és a dir “esperar que escampi”.

I jo dic, NO HI HA DRET, BELLATERRA NO S'HO MEREIX.

Bellaterra no es mereix que se'n vagi en orris l'esforç de mes d'un any i mig de negociacions i en les que ja havíem aconseguit delegacions de competències tan importants com Urbanisme, Activitats Econòmiques, on hi havia compromès un augment important en seguretat, així com un finançament just per dur a terme el desenvolupament de les noves competències, més les
assignades per llei.

Un nou conveni que permetria gaudir d'una Bellaterra molt més acord al que aspirem i ens mereixem els bellaterrencs, tant en aspectes d'infraestructures com en aspectes socials i de gestió global.

La meva formació tècnica d'enginyer em fa creure molt més en tots aquells temes que es poden quantificar que no en aquells purament subjectius, que depenen tant de les creences pròpies de l'individu com de l'estat d'ànim de les persones.

És per això que no vull entrar en analitzar quan de veritat o d'estratègia política hi havia en les afirmacions de l'Ajuntament sobre la deslleialtat institucional del president de l'EMD i de la seva junta de govern de Gent per Bellaterra.

Segur que cadascú ho veu des del seu punt de vista i que no perd ni un minut en analitzar el punt de vista de l'altre.

Jo vaig assistir a la famosa reunió de seguretat, desencadenant de totes aquestes decisions posteriors, i el meu parer és que, si bé des de la taula es podia haver gestionat bastant millor del que es va fer, tampoc sabrem mai si per estratègia o no, també és cert que, en una reunió d'aquest tipus, els polítics hem de ser capaços de transmetre la complicitat i suport que el ciutadà necessita sentir i aguantar les crítiques corresponents quan no hem sigut capaços de fer-ho.

Posteriorment a la reunió, l'Ajuntament demanava una rectificació per part del president de l'EMD i fins a dia d'avui el silenci per resposta. (o almenys això és el que sabem els bellaterrencs).

Estic absolutament convençut que hi ha moltes sortides per desencallar l'actual situació sense menyscabar la dignitat de la nostra institució i al mateix temps donant satisfacció a la demanda de l'Ajuntament. Només falta bona voluntat i capacitat de diàleg, virtuts força escasses en els actuals governants.

Des del nostre grup polític de Convergència de Bellaterra, demanem a ambdós cantons, Ajuntament i govern de l'EMD, que s'asseguin, dialoguin, busquin i trobin punts de consens i que desencallin pel bé de Bellaterra, una situació que no s'hagués d'haver produït mai.

BELLATERRA S'HO VAL.

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: