Autos del meu record a Bellaterra: SEAT 600 D de 1958

by | gen. 23, 2018 | Opinió

 

 

 

SEAT 600 D de 1958

 

Com no podia ésser per menys, a casa també hi entrà un 600. Si bé a la SEAT havíem començat comprant-hi els 1400, no podíem alliberar-nos de la llegenda que suposava tenir un d’aquells utilitaris que havien revolucionat el viure de molts catalans

 

 

La veritat és que si pensarem comprar un 600, fou amb una premeditada intenció: preteníem que el pare deixés “la tartaneta” i utilitzes el nou vehicle per anar a pintar i desplaçar-se. Aviat però ens adonàrem que no escoltaria raonaments ni faria cas de les nostres recomanacions: no canviaria el seu estimat Citroën per un auto modern.

 

 

Des de feia gairebé trenta anys la “tartaneta” el portava sense defallir prop dels més variats paisatges: mai li havia fallat, tot hi demanar-li a voltes un esforç per sobre de les seves possibilitats. 

 

 

El pare no pensava cedir. Seguiria essent-li fidel. No el temptava poder corre més ni una major comoditat, en tenia prou amb les prestacions que li oferia el seu auto de sempre.

 

 

El 600 quedà doncs al servei de la casa: l’utilitzàvem tots. Era un auto petit però d’un comportament i d’una fiabilitat gran. Amb un 600 la gent arribava a tot arreu. Se’ls veia per qualsevol carretera, se’ls trobava a ciutat i hi coincidies a mar i muntanya.

 

 

El seu consum era mínim i la seva conducció – proporcionada a la seva grandària- molt fàcil. El que calia vigilar era que al tenir el motor i conseqüentment el radiador entaforat en el petit espai del darrere, la temperatura pujava fàcilment i podia arribar a crear greus problemes. Per això molts portaven la tapa del motor mig oberta que subjectaven amb l’ajut d’uns primaris trossos de fusta.

 

 

Al llarg dels anys jo vaig fer córrer quatre 600. El que parlo amb matricula B-194211, més tard el B-325713, un altre del que ja no recordo el número i el venerable B-569369 que heretarem de Joan Morera, el pare de l’Elisa.

 

 

 

 
 

 

 

 

 

 

 

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: