Autos del meu record a Bellaterra: SEAT 600 D de 1958

by | gen. 23, 2018 | Opinió

 

 

 

SEAT 600 D de 1958

 

Com no podia ésser per menys, a casa també hi entrà un 600. Si bé a la SEAT havíem començat comprant-hi els 1400, no podíem alliberar-nos de la llegenda que suposava tenir un d’aquells utilitaris que havien revolucionat el viure de molts catalans

 

 

La veritat és que si pensarem comprar un 600, fou amb una premeditada intenció: preteníem que el pare deixés “la tartaneta” i utilitzes el nou vehicle per anar a pintar i desplaçar-se. Aviat però ens adonàrem que no escoltaria raonaments ni faria cas de les nostres recomanacions: no canviaria el seu estimat Citroën per un auto modern.

 

 

Des de feia gairebé trenta anys la “tartaneta” el portava sense defallir prop dels més variats paisatges: mai li havia fallat, tot hi demanar-li a voltes un esforç per sobre de les seves possibilitats. 

 

 

El pare no pensava cedir. Seguiria essent-li fidel. No el temptava poder corre més ni una major comoditat, en tenia prou amb les prestacions que li oferia el seu auto de sempre.

 

 

El 600 quedà doncs al servei de la casa: l’utilitzàvem tots. Era un auto petit però d’un comportament i d’una fiabilitat gran. Amb un 600 la gent arribava a tot arreu. Se’ls veia per qualsevol carretera, se’ls trobava a ciutat i hi coincidies a mar i muntanya.

 

 

El seu consum era mínim i la seva conducció – proporcionada a la seva grandària- molt fàcil. El que calia vigilar era que al tenir el motor i conseqüentment el radiador entaforat en el petit espai del darrere, la temperatura pujava fàcilment i podia arribar a crear greus problemes. Per això molts portaven la tapa del motor mig oberta que subjectaven amb l’ajut d’uns primaris trossos de fusta.

 

 

Al llarg dels anys jo vaig fer córrer quatre 600. El que parlo amb matricula B-194211, més tard el B-325713, un altre del que ja no recordo el número i el venerable B-569369 que heretarem de Joan Morera, el pare de l’Elisa.

 

 

 

 
 

 

 

 

 

 

 

Vols llegir més…?

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

Bellaterra va ser fundada sens dubte per monàrquics i les seves maneres de fer les podríem titllar com gestores d’un petit reialme que s’havia constituït per reial decret – valgui la redundància – amb la permissivitat del moment d’una administració local, Cerdanyola del Vallès, que maldava per gestionar un poble que en qüestió de 30 anys havia passat de la pagesia a la indústria.

“La Festa Major ‘en minúscules'”

“La Festa Major ‘en minúscules'”

Però, per què la nit del divendres ha desaparegut? Cóm és que els joves no hi eren a la nit jove? Per què la única nit de la festa es va acabar a les 2 hores…? Ja no es fan des de fa temps les Gincames del Grup escolta o la Gincama Motor. Tampoc es fa el concurs de Pintura Ràpida ni tantes altres activitats que donaven joc, dins una mateixa franja, a que els veïns de diferents edats tinguéssin l’agenda “plena”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: