Estem en un atzucac

by | gen. 23, 2018 | Opinió

 

 

La política és l’art de fer possible l’impossible. No se quina ment preclara va encunyar aquesta frase, però la trobo brillant. No obstant, pel mateix motiu no puc negar que la política també pot ser l’art de fer impossible allò possible.

 

Hi ha moltes maneres de fer política, moltes. Dins del marc de la legalitat i la ètica, totes són legítimes, potser no totes correctes, o efectives, però legítimes.

 

A la EMD de Bellaterra tenim un govern en majoria, això fa que tinguin una capacitat política total per tirar endavant o vetar qualsevol iniciativa. A l’ajuntament de Cerdanyola el govern està en minoria, cosa que fa que tota decisió estigui subjecte a les voluntats del ple. En el primer cas no és necessària cap mena de negociació mentre que, en el segon, la necessitat de negociació és imperativa.

 

Tot i això, en funció de la voluntat, la ideologia o fins i tot el tarannà de les persones, es pot produir negociació o no, independentment de la possibilitat de tirar endavant iniciatives polítiques per part dels grups o governs.

 

 I també hi ha moltes maneres de “jugar” a política. I aquí, tot i que potser també es pot considerar que totes són legitimes, hi ha maneres que fan més pudor que altres.

 

És innegable la contradicció que existeix sovint entre el “principi ideològic” que marca les actuacions dels grups i la necessitat d’aconseguir els suports necessaris per a poder desenvolupar el seu ideari; i aquí els grups polítics i les persones han de decidir cap a on tiren, cap a on escoren. 

 

Es pot fer política propositiva, o reactiva; es pot jugar a la contra, o a sumar, es pot intentar fer un anàlisi objectiu (o com a mínim consensuat) de la realitat, o defensar només una visió de les coses.

 

Després de més de dos anys de negociació del conveni entre la EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola, ens trobem en un atzucac

 

Després de més de dos anys de negociació del conveni entre la EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola, ens trobem en un atzucac. La situació s’ha tensat, i no té a veure amb la reunió de seguretat del passat mes de novembre, sinó amb moltes coses que ara no hi ha espai per explicar (però que no descarto fer-ho). La pilota està a la teulada de GxB.

 

El passat dimecres, a la Junta de Veïns i Veïnes, el President Ramon Andreu va demanar disculpes públicament (ràpidament s’ha distribuït el vídeo pel canal institucional) per la reunió del novembre i va verbalitzar que confia que el bloqueig del conveni s’acabi.

 

Pels que hem participat de la negociació, i aquí m’atreveixo a parlar en nom d’en Jordi Macarulla, el nostre estorament era major. Per que era ben clar que si bé demanar disculpes és bo (tothom té dret a equivocar-se, però tothom té la obligació de rectificar), no era això el que s’havia de fer per desbloquejar la negociació.

 

Estem en un atzucac. La situació pot dinamitar la negociació i un conveni que crec molt bo per Bellaterra, que els que hem negociat creiem molt bo. Un conveni que conta amb els suports de les parts negociadores i una majoria del Ple de Cerdanyola; un conveni en el que fins i tot s’ha pactat la discrepància.

 

La situació pot dinamitar la negociació i un conveni que crec molt bo per Bellaterra

 

Estem en un atzucac. I la paradoxa és que la situació actual (no ho oblidem a un any de les eleccions) beneficia als dos grups que lideren els respectius governs. Compromís per Cerdanyola, si bé entenc perfectament el seu punt de vista, ha trobat la manera de poder aturar el conveni. Gent per Bellaterra (i aquí entenc menys el punt de vista), també. Uns no destinen a Bellaterra una quantitat de diners i responsabilitats considerable a un any de les eleccions en un col·legi electoral on amb prou feines treuen vots; els altres poden continuar argumentant que és l’ajuntament de Cerdanyola que bloqueja les coses i que no hi ha manera de treballar amb ells.

 

Estem en un atzucac. Per que la solució hi és. La feina està feta. Les alternatives són o dolentes o irreals (i tothom ho sap). 

 

Estem en un atzucac. EL proper dijous, al ple de l’ajuntament de Cerdanyola, el President Ramon Andreu té la possibilitat de desbloquejar la situació, i ho pot fer de manera elegant, fins i tot “repartint” algun “clatellot”.

 

Estem en un atzucac. I em pregunto què primarà el dijous? La tàctica? El joc polític? O una reflexió amplia en vers l’interès general. Les dues parts demostraran que volen solucionar el problema? O pel contrari, seguiran un joc que costa de veure que sigui jugat des de la legitimitat de les opinions i les ideologies; sinó que tot sembla indicar que ho és des del tactisme polític tradicional de la vella política?

 

Però com en el seu dia digué David Fernandez: “Les millors solucions es troben sempre als carrerons sense sortida. Nosaltres, si hem de saltar la tanca, ja farem l'escala.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

OPINIÓ | “La casa del sol naixent”

OPINIÓ | “La casa del sol naixent”

“No he trobat cap referent al significat de “La casa del Sol Naixent”. Podria ser un bordell o bé una casa de joc? Podria ser New Orleans ? Podria ser una presó?”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: