Encara una pinzellada més sobre Ca’ls Garriga

by | febr. 21, 2018 | Opinió

La ceràmica a Ca’ls Garriga Foto: Ignasi Roda

La memòria viva del Santiago Vila-Puig (amb guionet) ens fa tenir present que una comunitat s’enriqueix quan els que hi viuen saben mirar cap al passat per construir el futur. Si no ho fa, pot passar allò de “Qui perd els orígens perd la identitat” del Raimon. Per això les seves cròniques, les del Santiago, són tan valuoses. Al seu record de la casa Garriga, però, vull afegir la trista realitat. Ca’ls Garriga deixarà ben aviat d’existir perquè està molt malmesa. S’ha posat a la venda i, de fet, el que es ven és el terreny, perquè rescatar-la i tornar-la als seus orígens és una empresa reservada als romàntics amb caler llarg. Les coses són com són i les cases no són eternes, sobretot quan l’edificació ja era de per si d’equilibri estantís. Quan vaig entrevistar al Francesc Garriga per fer el llibre de Bellaterra, em va dir: Casa nostra no tenia fonaments. Els arquitectes ens deien que no patíssim perquè la casa tenia una teulada tan pesant que clavava la casa a terra. Però la cosa no ha anat per aquí i més aviat el pes de la teulada ha esclafat la casa. En puc donar fe després de visitar-la. El meu interès deriva de les meves funcions de president d’una Fundació amb patrimoni immobiliari, que es dedica a la infància, la salut i l’educació. Ja fa anys, però, que la casa va deixar de ser dels Garriga, tot i que el Francesc hi va viure fins a la seva mort. Després, el seu propietari se la va vendre a algú altre que, sembla, volia fer-hi una escola, idea impossible perquè ni la casa ni l’espai compleixen els requisits per a fer-ho. Ara, aquest nou propietari se la ven i el més probable és que s’enderroqui. Ca’ls Garriga, doncs, passarà a ser present en la memòria dels llibres i dels records personals, com el del Santiago i meu.. Hi ha però una cosa que pot perdurar i que m’he afanyat a rescatar, amb permís dels actuals propietàries, és clar, i és la ceràmica d’en Sallent que vàrem penjar al mur del carrer de casa seva en homenatjar-lo, l’any 1991. Una iniciativa de l’Associació Amics de Bellaterra. Aquest testimoni artístic i de gratitud bé que pot perdurar encara que sigui en un altre indret. Potser podríem demanar a la família Ramos de l’hostal que ens deixés posar la ceràmica en un lloc visible per als vianants i veïns de Bellaterra. L’hostal Sant Pancraç, parada i fonda regular del Francesc Garriga durant molts anys i lloc entranyable per a ell, bé podria ser el destí d’aquesta ceràmica dedicada al seu pare. Fins i tot podríem encarregar-ne una de nova dedicada al Francesc, poeta Bellaterrenc que va morir fa 3 anys i muntar un acte per a la diada de Sant Jordi. Una bell acte per a incloure en les activitats de la Unió de Veïns. Queda dit!
Ignasi Roda Fàbregas<br>
Ignasi Roda Fàbregas

Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.

Vols llegir més…?

“Consells per un estiu més saludable”

“Consells per un estiu més saludable”

Per aquest mes, i amb l’arribada de l’estiu i les vacances per a molts, he pensat fer una llista de coses que moltes vegades no fem prou bé i que contribueixen a reduir el nostre impacte negatiu sobre el planeta…

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

“És la nostra responsabilitat; sense excuses”

Tenim una munió de problemes per resoldre a Catalunya, començant per la mateixa supervivència com a poble amb trets propis però, entre aquests problemes, la pervivència del català, el nostre idioma, en aquests moments resulta clau. No dic res de nou. Qui no ho vegi així, segurament tampoc li deu preocupar gaire el tenir una identitat pròpia dins l’aglomerat dels pobles europeus.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: