Part de l'auca de Bellaterra elaborada pels alumnes del taller de pintura Foto: Cedida

 

Quina iniciativa més bonica la de pintar l’auca de Bellaterra d’en Valentí Castanys que ha fet el Taller de Pintura. Els més puristes dirien que traeix l’esperit de l’autor, però jo crec que el Valentí estaria molt cofoi de veure-la acolorida.

 

El professor del taller ha suprimit, amb encert, alguns rodolins que, podríem dir, eren políticament incorrectes, però que crec que estaria bé que la gent els conegués per fer-se una idea del que volien que fos Bellaterra els propietaris de l’entitat promotora Fomento de la Vivienda Popular.

 

També caldria afegir que han desaparegut alguns detalls del cartell original, com: el guió de Bella-Terra i els crèdits del peu del cartell, del tot interessants: “Estació dels Ferrocarrils de Catalunya (Línia de Sabadell) Urbanització Bella-Terra Rambla dels Estudis 10 Telèfon 11350”, així com la marca d’impremta. Curiosament, en el pòster dels anys 30, el nom de Valentí Castanys només hi figura a la darrera finestreta i en un format de rúbrica. Crec que, posats a fer una reproducció de l’auca, hauria estat bé incloure totes aquestes coses, i el seu nom ben visible.

 

I ara, els rodolins “censurats” i algun comentari.  

 

 

09 – Uns carrers de gran volada

de setze metres d’amplada.

 

Publicitat del moment. Segur que la intenció era fer carrers ben amples seguint la idea de les Ciutats Jardí concebudes per Sir Ebenezer  Howard, però només van arribar a 12 metres, incloent-t’hi les voreres. O potser es referien a la carretera VV1414. Aquesta crec que quasi hi arriba als 16 metres.

 

 

 

10 – El guia els diu, satisfet

que allí l’aigua va a raig fet.

 

Mai!, a Bellaterra l’aigua mai ha anat a raig fet, més aviat el contrari. Els més vells m’explicaven que una de les feines del Casimiro Cots era obrir i tancar les aixetes generals per subministrar aigua a uns o altres. Però, com es podia oferir una urbanització sense aigua? Mentides publicitàries, com sempre.

 

 

 

15 – Totes les cases són maques, 

aquí no hi volem barraques.

 

El to despectiu de la paraula barraca era i és desafortunat, tot i que, a certes latituds, tenir una barraca és tot un luxe. A Barcelona, la paraula barraca sempre ha estat associada als barris marginals.

 

 

 

16 – Res de pous morts ni “lloteres”

car, hi haurà clavegueres.

 

Una altra mentida publicitària del moment. Bellaterra va trigar a tenir una xarxa de clavegueram com Déu mana. Les cases es feien amb pous morts que calia buidar de tant en tant. En Castanys s’inventa la paraula “lloteres” perquè rimi amb “clavegueres”. Llicència poètica o privilegi dels poetes d’inventar mots.

 

 

 

24 – Davallen una pendent

amb visible engrescament.

 

És possible que en Castanys incorporés aquest rodolí per fer els 48 reglamentaris d’una auca, tot i que es pot deduir, pel rodolí següent, que la família Grau i Serra davallaven el Camí dels Enamorats que porta a La Font de la Bonaigua. Pel que fa a això d’engruixir una auca us ho dic amb raó de causa perquè jo mateix ho he fet.

 

 

 

28 – Sense foc ni costellades

no hi ha colles ni cantades.

 

No crec que aquest rodolí sigui inapropiat. En definitiva, el que vol dir és que Bellaterra serà un lloc tranquil. No és pas això el que cerquen els que hi venen a viure? A més, hi ha un cartell al dibuix que diu “No es permet fer foc”. I, el cert és que, avui dia està ben prohibit de fer-ne.

 

 

 

43 – No hi ha gossos ni captaires 

i s’hi respiren bons aires.

 

De tots, aquest és el rodolí més truculent, però, alerta!, com diria en Monegal, Bellaterra va néixer classista i amb pretensions de ser una urbanització de luxe, per tant, no hi cabien els captaires. Però el que fa més mal és ficar en el mateix sac gossos i captaires, tot un desencert.

 

 

 

48 – Crida, si això t’encanta

a l’onze tres cents cinquanta.

 

Rodolí final i publicitari. És curiós com en Castanys utilitza la paraula “cridar” enlloc de “trucar”. És un fet que abans la gent tenia el costum de cridar quan parlava per telèfon creient que així el sentirien millor. Aquest costum s’ha recuperat quan veus la gent pel carrer parlant pel mòbil, pensant-se que està  a casa seva o a una cabina.