Recordant Albert Cusidó

by | febr. 27, 2018 | Opinió

 

 

 

Fa ben poc que hem acomiadat l'Albert!

 

 

Em costa escriure aquestes ratlles evocant-lo, ho faig ben a contracor.

 

 

El degoteig d'adéus cada cop és més freqüent, se'm dona amb una cadència inquietant… m'hi porta l'edat. La majoria dels amics amb qui vaig compartir joventut han assolit els vuitanta: el pas del temps no perdona, ens doblega i queda enrere nostra imatge valenta i lluitadora.

 

 

La noticia de la mort de l'Albert em va trasbalsar. Tot hi conèixer el seu estat de salut  i  darreres recaigudes,  no la podia imaginar tan propera.

 

 

Si em remunto a molts anys enrere, apareixen les primeres imatges de l'amic coincidint a casa dels Balcells a Sabadell, recent arribat de Mèxic -on em sembla recordar- va viure amb els seus pares. Posteriorment i ja sempre més a Bellaterra els Cusidó foren dels primers que en els anys cinquanta construïren una bella casa, que podem contemplar intacte a l'avinguda Marcet. És una obra reeixida de l'arquitecte sabadellenc Gabriel Bracons, petit d'estatura però autor de projectes importants.

 

 

Jo entrava sovint a la torre, convidat pel pare de l'Albert per assistir a una de les sessions de cinema que feia amb un projector de 16 m/m. El cinema -que ja començava a interessar-me- i un aparell sonor d'aquella qualitat, m'atreien absolutament.

 

 

Sempre més coincidirem i ben sovint ens trobàvem en les nostres cases i les dels amics, per mantenir bones i recordades converses. I es que amb l'Albert donava goig parlar: afable, intel·ligent, amant de moltes coses que compartíem.

 

 

Amb ell i l'Eulàlia, havíem passat bones estones visionant cinema, escoltant musica o simplement parlant de Bellaterra i de vivències que teníem ben presents.

 

 

La finor de l'Albert quedava reflectida en les notes, escrits i comunicacions que sovint ens deixava a la bústia. El relat d'una passejada, una excursió, un retall de premsa amb allò que sabia que ens podia interessar…  A més l'Albert era un apassionat de les plantes, primordialment de les que trobava amagades en un marge o entre les runes d'una casa de muntanya i de les que també ens portava esqueixos, brots o llavors per poder-les plantar. Jo ho feia amb goig, agraint-li doblement el signe d'amistat i perquè, com diu Jordi Fàbregas -sensible jardiner- l'intercanvi ajuda a enfortir vincles, lligams i afectes.

 

Les que tinc avivades, obsequi de l'Albert, me'l ben recorden en aquests tristos moments.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

Ignasi Roda: ‘Bellaterra i l’AP-7’

“A Bellaterra hi ha un abans i un després de l’AP-7. El després va ser acostar-nos a tres punts cardinals: nord, sud i oest o el que és el mateix, a Girona i París, Tarragona i Murcia i Lleida i Madrid. Sortir de casa i arribar a aquests indrets, i els entremitjos, per autopista era (i és) tot un luxe. “

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: