La coneguda casa 'del cònsul' (avui enderrocada) durant a l'any '73 Foto: Martin Voortman
Martin Voortman, músic, de formació química, d'origen alemany, va viure a Bellaterra del 1973 al 1974, i del 1978 fins 1986.
El bosc fantàstic, declarat COTO DE CAZA/ ÀREA DE CAÇA que s' hi entrava per a on avui està senyalat un parquing de caravanes. De veure un home ajupit per arreglar la “ç” de l'àrea a un encreuament de camins, el nostre canitx tot esverat se'n va tornar a casa a corre-cuita. I alguna que altra caca d'or- ai vés, quin tros de cavall que ens hauríem hagut de perdre! I fems d'algun ramat d'ovelles.
Però un cop i un altre venien també veritables tropells de caga-cartutxos a disparar a tot bitxo que s'hi bellugués. Era com per plantar-hi cartells dient: “Jo no sóc ni conill ni esquirol!” (una gran rata dreta ensenyant les dents) I un pardal esquifit amb mirada desafiant: “Què vols? Desplomar-me i fer-me a la brasa?”
Quants anys havien de passar perquè es tornessin a veure esquirols a Bellaterra… Possiblement van caure víctimes de raticides o del fumigament de la processionària. En el lapsus jo em preguntava perquè havien plantat aquell gros esquirol de ferro a la Plaça Maragall. Després van sortir-ne tan esquifits els pobres…
