Bellaterra té la seguretat que es mereix

by | març 12, 2018 | Opinió

La seguretat és un tema molt delicat. Per tant, i abans de res, donar tot el suport i recolzament a totes aquelles famílies que han estat ultratjades amb un robatori. El sentiment d'impotència, ràbia i frustració, fan que sigui un més que amarg tràngol. Dissortadament moltes famílies de Bellaterra ho han experimentat. Així doncs, repeteixo, el més sincer recolzament.

La situació ha fet però que sigui sorprenent. Si un particular instal·la, per exemple, una càmera de vídeo en una via pública, de moment no passarà res. Però el dia que qualsevol veí ho vegi i ho denunciï, el particular té “totes les de perdre”. Totes. En això la llei és clara, contundent i ràpida. Per protecció de dades, les imatges només poden ser custodiades per un cos policial. Ho diu la llei.

Això és el que ha fet el govern de Bellaterra amb les càmeres i les pilones. Es van instal·lar sense respectar cap normativa. Si s'haguessin instal·lat seguint els protocols, les possibles denúncies haurien estat estèrils. Però no es va fer així. I ara, s'estan pagant les conseqüències d'una feina mal feta. I no és correcte culpabilitzar al denunciant. És més, és absurd.

L'equip de govern de Bellaterra està exhaurint la segona legislatura per tant, després de tants anys, si alguna cosa funciona bé, és gràcies al govern. Cal reconèixer-ho. Però si alguna cosa no funciona, també és culpa del govern de Bellaterra. I la seguretat de Bellaterra, no funciona.

El més trist de tot, és que Bellaterra ha pagat els equips de càmeres i pilones, ha pagat les instal·lacions, el manteniment, les actualitzacions, les denúncies judicials, els requeriments per finalment, estar sense funcionar. Molt trist.

És el moment de recordar aquell vell eslògan: “la feina mal feta no té futur; la feina ben feta, en canvi, no té fronteres”.

Vols llegir més…?

“Idea i somni”

“Idea i somni”

Tot plegat dona per pensar. I el primer que em ve al cap és que estem concebent una Catalunya independent sota el prisma dels partits i els polítics. És la seva visió la que preval davant la idea i el sentiment d’una gran part de la població catalana que va decidir dir prou al que el meu avi als anys 60 deia “una ocupació”, tot i no ser independentista.

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: