Roser Capdevila: “Allà on no arriben les paraules, arriben els dibuixos”

by | març 14, 2018 | L'Entrevista

 

Roser Capdevila, a la dreta, durant la presentació del llibre a la Biblioteca Central

Roser Capdevila, a la dreta, durant la presentació del llibre a la Biblioteca Central | Mónica García

 

 

La creadora de Les Tres Bessones, Roser Capdevila, va presentar a Cerdanyola del Vallès el seu nou llibre “La nena que volia dibuixar”. En un acte celebrat el 14 de març a la Biblioteca Central, organitzat per la llibreria L'Aranya (c/ Santa Anna, 1), la il·lustradora catalana va repassar moments de la seva infantesa que queden reflectits en el llibre.

 

Roser Capdevila, que va créixer al barri d'Horta de Barcelona, va sorprendre quan va explicar que de petita caminava des de casa seva fins a Cerdanyola amb la seva mare per visitar una amiga. D'experiències sorprenents, Capdevila en té un grapat. Moltes d'elles han quedat recollides en un llibre que, com mana el subtítol, repassa els “petits records de postguerra” de l'autora.

 

Tot i que les il·lustracions de la publicació recorden als contes infantils, no es tracta d'un llibre enfocat pels més menuts. Amb una forma de parlar encantadora i un gest entranyable, Capdevila va explicar que “el llibre recorda, per exemple, el fred que vam passar en aquella època”. “A la nit”, va recordar, “feia tant fred que al matí no ens podíem posar les sabates”.

 

Aquestes experiències que recorden els pitjors moments de la postguerra es veuen contraposats amb l'alegria d'altres que la il·lustradora també comparteix en el llibre. Recorda, per exemple, com es va inspirar en la seva professora de l'escola per crear La Bruixa Avorrida de Les Tres Bessones. També com el seu germà tenia l'afició d'encendre els pets amb un llumí, o com de petita va escriure a l'aleshores president dels Estats Units, Dwight D. Eisenhower, per demanar que l'ajudés a pagar-se un viatge a Suïssa. “M'agradava molt el llibre de Heidi i vaig escriure dient que admirava molt el seu país, els Estats Units“, va relatar. Contra tot pronòstic, assegura, va rebre una carta de resposta de la Casablanca que l'hi deia que no podien pagar el viatge, però com a obsequi, l'enviaven propaganda del país nord-americà.

  

 

 

 

 

Vols llegir més…?

Enric Marín: “La informació és el petroli de la nostra societat”

Enric Marín: “La informació és el petroli de la nostra societat”

Quina és la salut del panorama comunicatiu actual? Com ha evolucionat els darrers anys? Quina responsabilitat tenim cadascun dels actors socials en l’elaboració de periodisme de qualitat? Quins són els models de negoci amb els quals se sustenta l’ofici actualment? I quin és el model idoni per assegurar-nos un periodisme independent? I en el cas del periodisme local?

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

Carles Triginer, nou vocal de cultura: ‘El meu objectiu és escoltar Bellaterra’

El bellaterrenc Carles Triginer és coordinador Servei Medicina Intensiva en Consorci Sanitari de l’Anoia i també el nou vocal de cultura de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que fa pocs mesos va entrar a l’administració com a membre independent i actualment ocupa el càrrec de l’exvocal de cultura, que va dimitir el passat mes d’octubre, Mei Barceló.

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La vida d’una comunitat gitana des de la mirada del bellaterrenc Santi Llorens

La comunitat gitana de la família Dosantos, d’origen portuguès, vivia sota un dels ponts propers a Cerdanyola del Vallès, al costat del riu Ripoll. Les barraques i rulots abandonades eren els seus habitatges i la ferralla, les deixalles abocades al riu, els estris que empraven en el seu dia a dia.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: