Autos del meu record a Bellaterra: Mercedes 230 de 1934

by | març 16, 2018 | Opinió

 

Elisa I Santiago prop del Mercedes en un rally a Sabadell – 1997 Foto: Cedida

 

 

 

MERCEDES 230 de 1934

 

 

Imagino que fou la proximitat i l’estima que sentia per “la tartaneta” del pare el que impulsà la meva afecció pels cotxes antics.

 

Amb el Citroën m’hi havia passejat sempre però… no en tenia prou i l’any 1966 davant la possibilitat de compra d’un Mercedes descapotable de l’any 1934, vaig caure en la temptació. Diuen que és la manera més efectiva de vèncer- les.

 

 

El Mercedes era un auto magnífic, d’aspecte important i línies senyorívoles. Tot i el seu tronat estat, vaig intuir a l’acte que tenia una notabilitat que valia la pena recuperar. Per aconseguir-ho calia fer-li una bona reparació, cosa que no em va ésser possible portar a terme fins l’últim extrem. Externament arribà a fer molt goig –es va entapissar de nou, li posarem una bella capota i el deixarem impecable de pintura – però la seva mecànica tot i que no em dona mai cap disgust, no rendia com hauria estat si començant pel motor se li hagués fet una repassada a fons.

 

 

A més de la illusió posada en la seva restauració, del Mercedes en guardo un record extraordinari. Em va acompanyar gairebé quaranta anys i ultra les sortides dominicals o de curt recorregut, hi havia participat en molts dels rallis que cada any s’organitzaven a Sabadell en els primers dies del mes de maig.

 

 

Però els més emotius que em proporcionà són la collaboració durant vint-i-cinc anys a la cavalcada de Reis de Bellaterra, (no podré oblidar mai els rostres dels infants illusionats apropant-se al cotxe reial) i el del dia que serví per portar a l’altar la nostra filla Marta en la tarda solemne del seu casament amb Jordi Fàbregas.

 

 

L’any 2003 el vaig vendre a Jordi Antolín, amic i veí del garatge de Sant Quirze en el que de feia anys dormien els meus venerables automòbils i he de dir que em plau enormement veure com ell si que ha estat capaç de desmuntar-lo, peça a peça, i fer-li la reparació que li permet passejar-s’hi amb absoluta tranquil·litat. 

 

 

Darrerament m'he assabentat que el Mercedes estat venut a un país país llunyà, utilitzant internet com és freqüent avui. L'ha adquirit un col·leccionista búlgar. M'hauria agradat que l'auto, al que vaig dedicar moltes atencions i amb el que em vaig passejar durant molts anys, hagués tingut un destí més pròxim.

Pura nostàlgia…

 

 

Vols llegir més…?

“Idea i somni”

“Idea i somni”

Tot plegat dona per pensar. I el primer que em ve al cap és que estem concebent una Catalunya independent sota el prisma dels partits i els polítics. És la seva visió la que preval davant la idea i el sentiment d’una gran part de la població catalana que va decidir dir prou al que el meu avi als anys 60 deia “una ocupació”, tot i no ser independentista.

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: