Fins el dia de la tristament famosa reunió de seguretat, on van aflorar poques solucions i massa sensibilitats, la negociació del nou conveni anava força bé i estava força controlada.
Havíem acordat las competències pròpies i delegades, així com el finançament necessari per dur-les a terme.
També havíem introduït, per separat, el concepte de canvi de límits territorials, ampliant l'actual amb el terreny de Can Fatjó. Tenint en compte el suport assegurat d´alguns partits polítics, PDeCAT entre altres, l´equip de govern no s'oposaria a aquesta proposta i això ens permetria tenir la influència necessària sobre les activitats futures que es proposessin dur a terme dins del terreny de Can Fatjó (el de l'abocador).
A partir de l'esmentada reunió de seguretat i adduint, a més a més, a altres temes considerats per l´Ajuntament com a deslleialtat institucional, l'equip de govern de l'Ajuntament, perd la confiança en l´equip de govern de la EMD i trenca unilateralment les negociacions en curs.
Des d'aquí volem denunciar que malgrat els incidents força desagradables de la reunió, no hi havia una raó objectiva per prendre la decisió que es va prendre per part de l´ajuntament.
Les institucions han d'estar per sobre de les persones i de l’interès de les mateixes i estava fora de coherència política posar en risc el treball de dos anys per unes malenteses susceptibilitats ferides o a unes interpretacions massa vegades subjectives.
Les disculpes que es van oferir per part del president de l'EMD, tot i els diferents fòrums on es van donar, no van ser suficients per tornar a la confiança perduda a un sector de la taula de negociacions i, si bé es van reprendre de nou les converses, van ser en un to de més tibantor i amb una sèrie de modificacions respecte el “status quo” d'abans de la data de la reunió de seguretat.
Hi havia una negativa total respecte el tema de canvi de límits i també s’introduïen algunes retallades en aspectes de seguretat, mobilitat i finançament.
Aquesta nova situació i després d'una sèrie de reunions amb l´equip negociador de l'Ajuntament, que no van permetre desencallar les parts conflictives de les noves condicions proposades per l'Ajuntament, va portar a l'equip de govern de l'EMD, presentar en el Ple del passat divendres 9 de març un punt únic de l'ordre del dia en el que es proposava presentar a l'Ajuntament el text definitiu de la proposta de conveni.
Per deixar una porta oberta, es demanava una resposta de l'Ajuntament i s'anunciava la finalització de les negociacions en cas de falta de acord.
Aquesta moció va tenir el suport de tots els partits polítics que conformen el Ple de l'EMD ja que enteníem que l'Ajuntament no podia seguir fen-nos ballar al so que tocava i que s'havia de definir d'una vegada.
Havíem tensat la corda just abans de trencar-la.
A la següent setmana, l'Ajuntament ens va tornar a citar i va oferir algun retoc encara llunyà de la proposta aprovada per els grups polítics del Ple i, uns dies després, ens va transmetre la seva nova proposta (que no complia les expectatives del Ple de l'EMD), amb una invitació a reprendre el diàleg.
Aquesta es la situació actual i ara toca decidir si donem les negociacions per trencades, tal com vam aprovar en el Ple del passat 9 de març o, ja que l'Ajuntament ha fet un nou pas i ha presentat una nova proposta amb invitació al diàleg, seguir negociant amb la convicció que quelcom més de temps jugarà en favor de la millora de l'actual text i condicions ofert per l'Ajuntament i que s’acostarà mes al text i condicions presentat per els grups polítics del ple de l'EMD.
Analitzem les dues possibilitats;
Seguir negociant:
Seguir negociant ens permet omplir-nos encara mes de raó en front de l'Ajuntament i de la pròpia Governació que es l’òrgan encarregat de supervisar les esmentades negociacions i presentar-les al parlament per refrendar el nou conveni en el cas que hi hagi un acord entre ambdues parts o exposar les causes de la ruptura en cas de falta d´acord.
També creiem que el temps pot permetre curar algunes sensibilitats ferides i d´aquesta manera que siguem capaços de progressar i consensuar un text i condicions de nou Conveni, favorables i acceptables per ambdues parts.
El raonament que ja fa dos anys que estem negociant, per nosaltres no té un valor definitori ni fonamental. El que ens juguem és el futur de Bellaterra per els propers, no sé quants anys, i es per això que val la pena insistir i tornar a guanyar la confiança perduda en un cert sector, fins a assolir les condicions desitjades.
Trencar les negociacions:
En el cas que aquesta via fos la única alternativa que tinguéssim, per nosaltres és condemnar a Bellaterra a seguir els propers anys, estancats en la confrontació amb l´ajuntament, sense permetre cap progrés, ni social ni d'infraestructures, i condemnar-nos a rebre les engrunes que només ens permeten fer una Festa Major.
Tots els partits polítics estem convençuts que trencar les negociacions és dolent per Bellaterra i de ben segur que cap partit polític pot pensar que mantenir l'actual conveni i seguir dins la via de la confrontació, sigui positiu per Bellaterra.
Si algú pogués arribar a pensar que la via del trencament pot oferir algun redit electoral sota el lema de “qui va contra l'Ajuntament és qui defensa Bellaterra” que no s'enganyi, ja que la crua realitat no és aquesta sinó “qui és capaç de negociar amb l'Ajuntament i obtenir més beneficis per Bellaterra és qui defensa Bellaterra” .
A nosaltres ens trobaran sempre en el camí de la negociació.
Deixar una nova negociació a l'espera del proper govern municipal, és córrer un risc massa incontrolable i crec que hi tenim poc a guanyar i molt a perdre.
Si el temps no ens dona la raó i l'Ajuntament s'enroca en l'actual situació, sempre estem a temps a tirar la tovallola abans de perdre la dignitat.
Bellaterra, el primer.
Jordi Macarulla
Vocal de Convergència a l'EMD de Bellaterra