L’escriptor nàufrag per Sant Jordi

by | abr. 20, 2018 | Opinió

Per la tradicional festa de Sant Jordi també és tradicional fer atenció a la tipologia (incomplerta) dels escriptors/es per Sant Jordi.

Així trobem:

L’escriptor que l’any anterior va encapçalar la llista dels més venuts i que enguany no té llibre nou i veu de manera incomprensible com en tota la jornada no hi ha ningú que el recordi, ni troba un lector que l’hagi llegit i el més anecdòtic és que quan entre la massa lectora sobresurt algú que el crida, és per confondre’l amb un altre autor.

L’escriptor que té la mala sort d’anar a parar a la taula de signatures propera al tradicional autor mediàtic que també s'endú tota la cua. Abans dels migdia va a prendre un cafè i no torna més a la taula, ni per fer contents als quatre coneguts que el venen a saludar amb l’esperança que els hi regali un exemplar.

L’escriptor de fons editorial que es passa el dia tafanejant per totes les parades i llibreries i ha estat incapaç de trobar un dels seus llibres quan des de l’editorial sempre li diuen que no té gaire sortida. Com no n’ha de tenir si ni aquest dia surt a l’aparador?

L'escriptor tardà que sempre havia cregut que publicar era sinònim de lligar i ara…potser el proper.

L’escriptor que observa la noia compradora quan li regala el llibre al seu xicot i capta el gest visual decebedor del futur lector que no ho serà. 

 

L’escriptor mediàtic amb vocació d’escriptor que aconsegueix culminar la seva obra. Es passeja per tots els mitjans aprofitant el corporativisme i insisteix una i altra vegada que la seva gran vocació és escriure. Tothom el saluda i es fa un fart de signar llibres, fins i tot té un instant d’aflicció per l’escriptor del costat que no en té ningú i que al poc desapareix sense fer soroll. L’eufòria és indescriptible. Finalment tants anys de sacrifici tenen recompensa. No ha tornat a publicar. No s’ha pogut treure l’etiqueta d’escriptor mediàtic i la critica no ha tingut pietat amb ell per ser-ho. També deu ser cosa de corporativisme.

L'escriptor adaptat al cinema que ha vist desaparèixer la portada original pel fotograma cinematogràfic i que, quan se li adrecen, li pregunten pel director o els actors. És el que té vendre's l'ànima, el seu títol ja serà un referent però no lligat a l'autor original.

L’escriptor que s’ha editat a si mateix i que ha muntat la seva paradeta amb els tres-cents exemplar de la tirada que s’ha pogut pagar. No només no ha fet ni cinc de calaix, sinó que els exemplars exposats han estat tan tocats que els haurà d’oferir de segona mà. 

L'escriptor sense publicar que té sentiments tan enfrontats que personifica com ningú la figura de l'escriptor fantasma.

Per contrast, l’altre escriptor, poeta d’edició pròpia i tirada també curta que els ven tots pel matí i que es passa el dia preguntant-se el que hagués passat si n’hagués tingut el doble o vint vegades més. Un hipotètic èxit que no arriba a ser una notícia breu.

L'escriptor polític que per cada llibre que signa es pregunta quants vots a favor representa.

L'escriptor negre (aquell que escriu pel demés) que veu com l'èxit del seu llibre l'ha signat un altre.

L'escriptor negre (de color) que maleeix al que es va inventar el terme metafòric i que ha d'aguantar la gracieta habitual: Ah, ets tu el negre!

L'escriptor de plagi que viu amb el cor encongit per si es descobreix el seu secret.

L'escriptor mort, que mai havia tingut èxit de viu i ara és una llegenda que fins i tot escriuen sobre la seva figura. I per més sorneguera, els hereus es barallen pels seus drets. La immortalitat té aquestes contradiccions, noves edicions incloses les que els vius escriuen amb el seu nom.

L’escriptor digital, venedor virtual del seu llibre digital i que es passeja fantasmagòricament amunt i avall sense un exemplar per signar, sense que ningú el reconegui, el més contradictori dels anonimats.

…..

 

Però tots han coincidit en algun moment en utilitzar la metàfora de l'escriptor nàufrag, aquell abandonat en una illa deserta que introdueix la seva novel·la dins una ampolla i deixa que les onades l'arrosseguin fins un destí indeterminat, un lector que el descobreixi. Llavors, l'escriptor somnia en solitud en aquest èxit. Podia haver introduït un missatge d'auxili, però havia de triar, o ell o la seva novel·la. Coses d’escriptor.

 

Aquest any he ficat una novel·la dins l'ampolla. Es diu EL FORASTER DEL CONGOST. Ha rebut un premi, XXIII premi de novel·la Valldaura-memorial Pere Calders. UAB i Ajuntament de Cerdanyola

 

I és el relat de…millor que ho deixi com una sorpresa pel lector que la rescati.

 

Bona diada de Sant Jordi, escriptors, lectors i llibreters.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

La realitat és o es construeix?

La realitat és o es construeix?

“Més del 70% dels catalano-parlants habituals canvien al castellà quan reben una resposta en aquesta llengua”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: