El Jaguar Mark VII fou el vehicle que va cloure la meva col·lecció d’autos d’època.
El tenia l’amic Cortina que l’havia comprat a Galícia procedent d’un magnat de Pontevedra (portava encara a les portes davanteres un logotip d’argent amb les inicials del propietari).
Era un cotxe impressionant que feia honor a la marca i als germans que el precediren. Impactava per la seva grandària, motor potent, bellesa de les seves sòbries línies i pel seu acabat interior de gran qualitat: fusta noble i pell vermella. El seu motor era un 6 cilindres en línia de 3,4 litres i 160 cavalls de potència a 5.000 r/m. Alimentat per dos carburadors “SU” tenia l’empenta suficient per posar els seus 1.675 quilos a 140 quilòmetres/hora.
Una meravella… tot i que, naturalment, el consum de benzina era proporcional a aquesta envergadura. Per assegurar-ne l’autonomia calia omplir de combustible els dos dipòsits de 40 litres ubicats al darrere a cada costat del maleter.
El Mark VII venia precedit d’un seguit d’èxits cosmopolites i esportius. L’any 1956 Stirling Moss havia guanyat amb un Jaguar d’aquest model el ralli de Montecarlo. Una prova difícil per un auto tan gran.
Jo el vaig utilitzar durant molt temps. Hi feia bones sortides en les que podia apreciar i gaudir de la seva potència i fiabilitat. Donava goig passejar-s’hi.
Un dels moments més emotius va ésser la participació l’any 1983 en un ralli exclusiu per Jaguars que ens porta de Barcelona a Sitges. Aquella jornada va resultar inoblidable: el Mark VII s’hi trobà molt ben acompanyat.
