Autos del meu record a Bellaterra: El CADILLAC del senyor Fàbregas

by | maig 29, 2018 | Opinió

 

 

 

Dels residents a la Bellaterra ancestral en sobresurten alguns de notables. Són els prohoms que en els anys trenta descobriren l’incipient urbanització i van comprar les primeres parcelles del terreny costerut en el que s’havien començat a obrir carrers de dotze metres d’amplada, com deia Valentí Castanys en la seva auca.

 

Del meu record menciono Joan Fàbregas, Rolando Cottet, Josep Salsas. Començaré pel primer, per tal com m’he proposat, fer memòria del seu automòbil.

 

La finca del senyor Fàbregas està ubicada al carrer de Miquel Servet, en el que jo fa molts anys que visc: és per això que encara vaig tenir oportunitat d’ésser veí seu.

 

Al senyor Fàbregas el recordo veure’l arribar, cap al tard, a bord d’un magnífic Cadillac model de 1945. Del luxós automòbil, del so del seu clàxon i veure’l baixar de l’automòbil en conservo encara imatges precises.

 

I és que un vehicle d’aquella magnitud ha causat sempre impressió, però, molt més en aquell temps en què eren pocs els que tenien el privilegi de poder desplaçar-se amb un Cadillac.

 

El automòbils americans s’han distingit sempre per la seva grandària. Sí els europeus –fora d’alguna excepció- tenien mides discretes, els americans eren grans com el seu país d’origen. Capó enorme en el que el motor, ni que fos de dotze cilindres, hi cabia folgadament, carrosseria i habitacle també formidables i un maleter en el que s’hi podia dormir. Alguna marca hi afegia encara, vistosa i espectacularment, la roda de recanvi revestida d’una coberta de metall.

 

El Cadillac del senyor Fàbregas responia absolutament a aquest tipus d’automòbil. No és d’estranyar que la seva presència a Bellaterra cridés especialment l’atenció.

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: