Dels residents a la Bellaterra ancestral en sobresurten alguns de notables. Són els prohoms que en els anys trenta descobriren l’incipient urbanització i van comprar les primeres parcelles del terreny costerut en el que s’havien començat a obrir carrers de dotze metres d’amplada, com deia Valentí Castanys en la seva auca.
Del meu record menciono Joan Fàbregas, Rolando Cottet, Josep Salsas. Començaré pel primer, per tal com m’he proposat, fer memòria del seu automòbil.
La finca del senyor Fàbregas està ubicada al carrer de Miquel Servet, en el que jo fa molts anys que visc: és per això que encara vaig tenir oportunitat d’ésser veí seu.
Al senyor Fàbregas el recordo veure’l arribar, cap al tard, a bord d’un magnífic Cadillac model de 1945. Del luxós automòbil, del so del seu clàxon i veure’l baixar de l’automòbil en conservo encara imatges precises.
I és que un vehicle d’aquella magnitud ha causat sempre impressió, però, molt més en aquell temps en què eren pocs els que tenien el privilegi de poder desplaçar-se amb un Cadillac.
El automòbils americans s’han distingit sempre per la seva grandària. Sí els europeus –fora d’alguna excepció- tenien mides discretes, els americans eren grans com el seu país d’origen. Capó enorme en el que el motor, ni que fos de dotze cilindres, hi cabia folgadament, carrosseria i habitacle també formidables i un maleter en el que s’hi podia dormir. Alguna marca hi afegia encara, vistosa i espectacularment, la roda de recanvi revestida d’una coberta de metall.
El Cadillac del senyor Fàbregas responia absolutament a aquest tipus d’automòbil. No és d’estranyar que la seva presència a Bellaterra cridés especialment l’atenció.
