Es diu que una persona o una cosa està enrocada quan queda atrapada i, tossudament però sense èxit, se’n vol sortir. És el que el diccionari defineix com a “enganxar l’ham en una roca”. Poc té a veure aquesta imatge de l’enroc amb la del joc d’escacs, és a dir una maniobra que fa el Rei per protegir-se fent-se servir d’una Torre. Però, ni estem en un tauler d’escacs ni la reialesa està amenaçada, o potser sí!, si considerem que el nostre President de l’EMD és el Rei de Bellaterra. Poca broma, perquè portem 8 anys de domini absolut de GpB, 8 anys governant amb majoria absoluta, i ja sabeu que l’Absolutisme “propugna que la monarquia ha de tenir el poder absolut, sense límits i sense compartir-lo”.
Aquesta filosofia de l’absolut ja la vaig percebre el 2010 quan, a mitja legislatura, es va constituir l’EMD provisional a l’espera de les eleccions del 2011. Aleshores vaig proposar al que encara és President de fer un govern unitari i aprofitar aquell any de legislatura per treballar en un projecte comú de cara a afrontar el gran repte que era per a Bellaterra tenir una EMD. Va ser endebades. GpB tenia clar que volia governar d’una forma absoluta.
Ara el que cal és que els bellaterrencs facin una ullada enrere i pensin si tenint l’EMD hem guanyat alguna cosa. Potser alguna cosa sí, es clar, però ara no em vénen al cap. Ja se’n guardaran prou els de GpB de posar a la palestra els seus trumfos. Però, si hem de ser realistes, la seva gestió és un cúmul d’enrocs. Bellaterra no està pas més bé de quan érem simplement un barri, és més, s’han generat conflictes que han passat per un reguitzell de demandes i litigis que…, que bons diners ha costat a les minses arques de l’EMD. S’ha creat una estructura administrativa amb ínfules de municipi quan, tornem-ho a dir ben alt, Bellaterra no és un municipi. El Centre Cívic, un equipament que hauria de ser destinat a activitats socioculturals, ha estat segrestat per a posar-hi les dependències de l’EMD, unes dependències que haurien d’estar a l’espai que l’Ajuntament es va reservar quan es va modificar el pla urbanístic del Club Bellaterra. GpB ha creat la seva torre d’ivori a la part alta del Centre Cívic que està ubicat en el que realment és la Plaça Major de Bellaterra, la Plaça Maragall, malmesa i sense personalitat.
Aquells grans temes que es consideren cabdals per a Bellaterra: seguretat, mobilitat, urbanisme, infraestructures vials, cultura, etc., ni estan resolts ni tenen uns programes de viabilitat establerts. Per acabar, el gran tema de tots, el que amb els anys ens va portar on estem, és a dir les relacions amb l’Ajuntament, estan en un punt de deteriorament com mai havien estat.
A un any vista de les eleccions GpB utilitza els mitjans de comunicació de l’EMD per a fer les seves campanyes, perquè volen tornar a governar de manera absoluta. Potser els Bellaterrencs ens haurem de plantejar si el seu model de gestió és el que volem perpetuar o hem de cercar un altre amb un esperit més d’unitat. 3.000 habitants bé es poden permetre el luxe de tenir un govern unitari que pensi en el bé comú, que prioritzi refer les relacions institucionals tan malmeses, que treballi perquè Bellaterra tingui una entitat cultural i territorial amb cara i ulls i que l’EMD sigui una eina al servei del poble i no al servei d’un partit. I, potser així, alliberarem l’ham de la roca.
