Arriba el Mundial de futbol, visca la corrupció d’estat

by | juny 5, 2018 | Opinió

Bryan Fogel, un director nord-americà, prepara un documental sobre un projecte personal sobre el dopatge al ciclisme i sense voler, destapa una trama organitzada estatal de dopatge olímpic.

 

Fogel, ciclista amateur i seguidor de les gestes de Lance Armstrong, no pot creure com el set vegades guanyador del Tour de France ha pogut amagar el seu dopatge durant tants anys. 

 

Fogel participa en la prestigiosa cursa Haute Route Alps, una exigent cursa per amateurs de set dies seguits per les grans etapes de la serralada dels Alps que el tour ha fet famoses. No queda mal classificat. Llavors té una pensada com a cineasta i ciclista. Preparar-se per la següent Haute Route amb un programa de dopatge i demostrar en un documental tot el procés passant tots els controls de la carrera sense positius.

 

Necessita la col·laboració d'algú que li faci la programació de substàncies dopants i la manera de passar el control antidopatge, i el seu silenci mentre duri. Després d'alguns intents aconsegueix la col·laboració de Grigori Ródchenkov, ni més ni menys que el director del laboratori antidopatge de Moscou, un tipus peculiar i extravertit que sembla divertir-se amb la proposta del cineasta. Fan tot el disseny amb entrevistes online i Fogel segueix totes les indicacions dels productes dopants a més d'anar reservant mostres d'orina al congelador que més endavant Ródchenkov netejarà al seu laboratori per poder passar els controls corresponents. Si bé tot surt bé en antidopatge, no pas el resultat del corredor que no aconsegueix millorar resultats anteriors, quan no anava dopat.

 

Aleshores, en termes de guió, es produeix un gir en la trama. El director rus és acusat per organismes internacionals de ser el protagonista d'una xarxa planificada de dopatge per millorar el rendiment dels atletes olímpics russos (res a veure en l'amateur dopatge que protagonitzava Fogel). L'Estat rus ho nega sistemàticament i posa com a prova els Jocs Olímpics d'hivern de 2014 a la ciutat russa de Sochi on cap atleta rus ha donat positiu. Ródchenkov, amb l'ajuda de Fogel, fuig de Rússia i una vegada als Estats Units publica al New York Times com ha aconseguit, de manera sofisticada, burlar els controls antidopatge de l'agència internacional dels Jocs Olímpics d'hivern.

 

Però per més escàndol declara que el president rus Putin ho sap perquè forma part d'una operació d'estat per aconseguir més medalles olímpiques i afavorir la política del president. El Comitè Olímpic Internacional (COI) en principi decideix que la delegació russa no participi als Jocs Olímpics de Brasil 2016, però finalment, tot i la certesa de les investigacions que es realitzen i que demostren l'autenticitat del dopatge, informe Mclaren 2016, Rússia hi participa amb algunes restriccions d'atletes i drets al Comitè Rus. 

 

Ródchenkov és ara un testimoni protegit per les autoritats d'Estats Units.

 

El documental de tot el cas, fins llavors, es diu ÍCARO, dirigit per Bryan Fogel, produït per NETFLIX, i ha guanyat l'Oscar al millor documental 2017. Però la reflexió continua amb una pregunta, utilitzant la retòrica de la part pel tot: les corrupcions d'Estat tenen impunitat?

 

En els Jocs Olímpics d'hivern 2018 a Corea del Sud la delegació russa ha donat dos positius en els controls antidopatge, però ha obtingut la meitat de medalles que en els jocs anteriors a Sochi, sense cap positiu, quan funcionava la maquinària dissenyada per Ródchenkov. Tot i així, el COI, ha restablert tots els drets al Comitè Olímpic Rus.

 

  • Primer premi a la corrupció: Rússia organitza el mundial de futbol 2018.
  • Segon premi: En les recents eleccions presidencials a Rússia del 18 de març, Vladímir Putin ha obtingut el 76% dels vots.

 

Seria bo recordar-ho quan seguiu el Mundial de futbol.

 

Tràiler ICARO

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: