“Les fotografies de Maria Codina” una bonica història de Santiago Vila-Puig

by | juny 8, 2018 | Opinió

 

Maria Codina a la platja de Caldes d'Estrac, 1920. Foto: Cedida

 

 

 

 

 

Maria Codina, la meva mare (Sabadell, 1896 – Bellaterra, 1978), va fer en la seva joventut un seguit de bones fotografies.

 

No era freqüent, en el Sabadell de la primeria del segle XX, endevinar-hi una noia que practiqués amb encert aquest art, novell en aquells anys. L'ambient menestral imperant en la ciutat i les inquietuds de les joves, allunyades d'activitats que suposessin la utilització d'aparells sofisticats, no propiciava pas cap neguit creatiu i menys quan a les fembres se les orientava cap a terrenys  força allunyats de l'us d'una càmera  fotogràfica.

 

Posat a sorprendre'm, em costa admetre que els meus avis decantessin la seva filla vers afeccions que en aquell moment podríem titllar de força novadores. Però la realitat em desmenteix, ja que el senyor Domènec Codina va obsequiar la filla amb una càmera Kodak, amb la que podia impressionar imatges sobre pel·lícula negativa 9×12. I es clar, amb una eina com aquella i amb una dosi de demostrat refinament, Maria va aconseguir excel·lents negatius que ella mateixa cuidava de processar.

 

La passió li durà sis anys llargs. Del 1916  fins al 1922, el del seu matrimoni amb Joan Vila Puig, pintor sabadellenc amb qui va tenir un complicat prometatge. Prendre marit i canviar de vida era un fet freqüent en aquells temps: casar-se comportava deixar enrere un seguit d'activitats que no es consideraven primordials per la vida en parella.. Se'm fa estrany però, que el pare -artista d'ofici i de fets- no influís positivament animant la seva muller a seguir practicant la fotografia. No ho devia fer, almenys la realitat així ho demostra.

 

Durant aquest període, relativament breu, Maria no va perdre pas el temps. Amb la seva Kodak va captar imatges molt reeixides dels pares i familiars, panoràmiques del Sabadell ancestral, records de sortides i viatges, repetides visions de Caldes d'Estrac -poble en el que va passar una llarga temporada- barques, pescadors i pagesos, infants i vells, dones rústegues…  Clixés que són tot un document a més d'autèntiques obres d'art. 

 

La càmera que utilitzà la mare va desaparèixer durant la guerra civil. Conservo -en una deliciosa caixa de fusta de la casa Kodak– sobres de revelador, encara precintats, material sensible de cent anys enrere (evidentment més que caducat) i per descomptat tots els negatius fets per la mare, que trobo d'una gran qualitat. Ho confirma el fet que al positivar-los s'aconsegueixen còpies perfectes, tal com advertirem l'any 2011 en ocasió d'una exposició Vila-Puig, que va tenir lloc a la Fundació Palau i Fabre de Caldes d'Estrac, quan s'exposaren una dotzena de fotografies de Maria Codina, sobre motius d'aquella població: escenes de platja, barques a la sorra, l'emocionant arribada d'un llagut en un dia de mar grossa, retrats de la gent del mar. Varen tenir un gran èxit.

 

La mare forma part d'un nombre infinit de persones sensibles, que al llarg del temps han deixat el seu rastre en obres que segueixen desconegudes i es mantenen en el més absolut anonimat. Crec que ella i qualsevol ignorat artista, mereixen ésser redescoberts i valorats degudament. He volgut fer-ho avui amb la mare: era un deure pendent.

 

 

 

 

Bous traient una barca a Caldes d'Estrac, 1918. Fotografia de Maria Codina

 

Vols llegir més…?

“Trànsits – 2”

“Trànsits – 2”

“Se’m fa difícil no estar-me’n de tornar a parla del trànsit de Bellaterra després de descobrir la barrabassada que s’ha fet al Camí Antic de Sant Cugat (o Camí dels Monjos). Per això he titulat aquest article Trànsits-2, seguint l’estela del que vaig escriure fa cosa d’un mes”.

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

“Quin ha de ser el paper del lector o lectora del futur?”

Si mirem en quin idioma els ciutadans del nostre país accedeixen als mitjans, podríem dir que a les plataformes al cinema tot, o pràcticament tot, és en castellà. El mateix passa a la televisió i la premsa generalista, mentre que la ràdio és majoritàriament en català, i només en els mitjans de proximitat, impresos, digitals…, és pràcticament tot en català, tant a la Catalunya interior com a les àrees metropolitanes. Aquests mitjans són el nostre tresor a preservar, d’arrelament a la comunitat, d’integració, d’aprenentatge del català, d’informació amb rigor, i un llarg etcètera.

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

“Torna el pessebre vivent de Bellaterra”

Article d’opinió d’Ignasi Roda. “Com es fan les tradicions? – Les tradicions?, pot dir algú o més d’algun amb to d’estranyesa, -Les tradicions no es fan, hi són i prou. Venen de lluny, per això son tradicions-. I potser, i en certa manera no estan errats del tot”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: