Pel qui no el conegui; l’Àlvar Roda dedica el seu nou treball discogràfic, el segon, a la seva companya. El nom propi precedeix els 15 temes enregistrats i, de tots ells, vull destacar-ne “De tant en tant”, pel que té de declaració amorosa i per la descoberta d’un Àlvar Roda poeta, sensible i ric en imatges. Pia, que així es titula el nou CD, és un treball excel.lent, sensible i amb uns magnífics arranjaments de Joan Figueres. Hom diria que el treball conjunt que feren l’Àlvar i el Joan en el primer CD, ha crescut i ha arribat a un gran nivell de comunicació. Quinze temes del tot variats que no només es limiten a cançons del cantautor sinó que també inclou dos temes del seu germà Frederic Roda. Una aclucada d’ull a aquell grup format per tres germans Roda, un d’ells era jo, que va campar-la amb alegria i sense pretensions ni prejudicis a finals dels 60 i primeries dels 70, del segle passat. Diria que aquells anys van fer osca i que, gràcies a això, l’Àlvar ha recuperat tots aquelles cançons que havia fet, les que va seguir fent “en la intimitat”, afegint-les a les de nova creació. L’Àlvar s’equivoca en la seva presentació. Els anys li han donat maduresa musical i aquelles cançons que abans es cantaven sense massa pretensions, ara transcendeixen perquè es rebel·len com a belles melodies carregades de sentiment. Doncs, això: que ni s’ho pensi de deixar de fer cançons i d’enregistrar-les. Tant de bo puguéssim sentir-les en directe i en plenitud d’arranjaments. Però, això son figues d’un altre paner, perquè les butxaques no arriben a cobrir els costos d’un directe i els productors, promotors i administracions no estan per a descobrir projectes sense padrinatge. Bon material, bons arranjaments, bons músics i, sobre tot l’amor que l’Àlvar hi posa en totes i cada una de les seves cançons, estimant-les i acaronant-les amb la seva veu ben especial. Ignasi Roda La tercera roda del tricicle