Un nou treball discogràfic d’Àlvar Roda

by | juny 13, 2018 | Opinió

Pel qui no el conegui; l'Àlvar Roda dedica el seu nou treball discogràfic, el segon, a la seva companya. El nom propi precedeix els 15 temes enregistrats i, de tots ells, vull destacar-ne “De tant en tant”, pel que té de declaració amorosa i per la descoberta d'un Àlvar Roda poeta, sensible i ric en imatges.

Pia, que així es titula el nou CD, és un treball excel.lent, sensible i amb uns magnífics arranjaments de Joan Figueres. Hom diria que el treball conjunt que feren l'Àlvar i el Joan en el primer CD, ha crescut i ha arribat a un gran nivell de comunicació.

Quinze temes del tot variats que no només es limiten a cançons del cantautor sinó que també inclou dos temes del seu germà Frederic Roda. Una aclucada d'ull a aquell grup format per tres germans Roda, un d'ells era jo, que va campar-la amb alegria i sense pretensions ni prejudicis a finals dels 60 i primeries dels 70, del segle passat.

Diria que aquells anys van fer osca i que, gràcies a això, l'Àlvar ha recuperat tots aquelles cançons que havia fet, les que va seguir fent “en la intimitat”, afegint-les a les de nova creació. L'Àlvar s'equivoca en la seva presentació. Els anys li han donat maduresa musical i aquelles cançons que abans es cantaven sense massa pretensions, ara transcendeixen perquè es rebel·len com a belles melodies carregades de sentiment.

Doncs, això: que ni s'ho pensi de deixar de fer cançons i d'enregistrar-les. Tant de bo puguéssim sentir-les en directe i en plenitud d'arranjaments. Però, això son figues d'un altre paner, perquè les butxaques no arriben a cobrir els costos d'un directe i els productors, promotors i administracions no estan per a descobrir projectes sense padrinatge.

Bon material, bons arranjaments, bons músics i, sobre tot l'amor que l'Àlvar hi posa en totes i cada una de les seves cançons, estimant-les i acaronant-les amb la seva veu ben especial.

Ignasi Roda
La tercera roda del tricicle

Vols llegir més…?

Exercir de català és pesat però…

Exercir de català és pesat però…

Tenint un mínim d’estima per la nostra llengua i el nostre país, és impossible no sentir un profund disgust per la poca consideració mostrada per disposicions com ara l’obligació del 25% de classes en castellà, dictada pels tribunals insensibles vers la llengua pròpia del nostre país,

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: