Una nissaga Riba

by | juny 20, 2018 | Opinió

Era petit o, millor dir preadolescent. Els estius a Bellaterra s'allargassaven de juny a setembre. Aleshores van arribar dues famílies, totes dues amb el mateix cognom. L'una es va instal·lar en una de les cases que havia fet el meu avi, i que dona a la plaça Maragall.

 

Eren el Pere i l’Angelina amb tota la seva nissaga. Els altres Riba van ocupar una casa del Roig al passatge Casimiro Cots. Era una casa adossada i que formava part del que ara se'n diu centre comercial. Anava des de les botigues de la plaça Maragall (colmado, carnisseria, pastisseria) fins al capdamunt del passatge abans esmentat. Les cases encara hi són i segueixen ben adosades.

 

Doncs aquí s'hi van instal·lar els altres Riba, amb el Feliu (abans li dèiem Fèlix) la Pepita i tota la seva fillada. L'estiu feia amistats fonedisses però el fet que els fills del Feliu i la Pepita anessin al Tagore va fer que ben aviat forméssim colla, especialment amb el gran, el Josep Maria, perquè anàvem a la mateixa classe. Els Riba no van trigar a enamorar-se de Bellaterra i buscar un indret per fer-se la casa.

 

El Feliu i la Pepita van triar, crec, el turó mes alt de Bellaterra, i un cop comprat i pagat, va ser un lloc d'aventures per a nosaltres. Així que podíem ens en anàvem al bosquet del turó, que per a nosaltres eren els límits territorials del llogaret. Sempre vaig tenir el pare Riba com un home paternal i abocat als seus fills, amb aquella protecció que permet no témer res. Però també l'he tingut per un veí discret i amic de tots, donat a participar en el que fos però sense voler cap mena de protagonisme. Això despertava en mi una certa veneració.

 

Encara ara, quan el veig, el saludo sense creuar massa mots, perquè em segueix despertant aquella veneració. No cal dir que el Feliu deu tenir un tresor d'imatges i records d'una Bellaterra que no tornarà, però que bé pot servir per a construir-ne una altre adient als temps que corren.

Vols llegir més…?

“La gran riuada”

“La gran riuada”

Tenia 9 anys. Plovia a bots i barrals. Encara érem a Bellaterra. Aleshores les vacances escolars acabaven a finals de setembre, quan llavors, es feien les maletes i tornàvem a Barcelona. Era un 25 de setembre i era un dimarts.

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

“Bellaterra monàrquica? En motiu de la mort d’Elisabet II”

Bellaterra va ser fundada sens dubte per monàrquics i les seves maneres de fer les podríem titllar com gestores d’un petit reialme que s’havia constituït per reial decret – valgui la redundància – amb la permissivitat del moment d’una administració local, Cerdanyola del Vallès, que maldava per gestionar un poble que en qüestió de 30 anys havia passat de la pagesia a la indústria.

“La Festa Major ‘en minúscules'”

“La Festa Major ‘en minúscules'”

Però, per què la nit del divendres ha desaparegut? Cóm és que els joves no hi eren a la nit jove? Per què la única nit de la festa es va acabar a les 2 hores…? Ja no es fan des de fa temps les Gincames del Grup escolta o la Gincama Motor. Tampoc es fa el concurs de Pintura Ràpida ni tantes altres activitats que donaven joc, dins una mateixa franja, a que els veïns de diferents edats tinguéssin l’agenda “plena”.

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Rep les notícies de BellaterraDiari al teu correu

Gràcies per subscriure't al butlletí de BellaterraDiari!

%d bloggers like this: