Una vegada algú va dir: “si no comets errors, és que no estàs fent res”.

Crec que aquesta frase és oportuna pel moment en què es troba el Club Bellaterra.
Recordo amb emotivitat els anys que va durar el procés de construcció del nou Club, fins a la finalització de les obres el 2010.

Aquell any 2000 dels inicis, la Junta Directiva érem un equip molt motivat, compromès amb un projecte en el qual creiem fermament, amb voluntat clara de tirar-ho endavant i que va trobar moltes complicitats, començant per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i els 3 alcaldes amb qui vam treballar, Cristina Real, Toni Morral i Carme Carmona. També amb la Unió de Veïns de Bellaterra i els seus presidents, Joan Ros i Manet García Planas. 

Amb veïns que ens van oferir el seu ajut de manera espontània i que en algun cas va resultar decisiu, tots remant en la mateixa direcció.

Una experiència difícil d’oblidar i un gran agraïment per cadascuna de les aportacions dels membres de la Junta. Sense aquesta dedicació altruista, sense les seves idees i la força de tot l’equip fent pinya quan ens va tocar fer front a grans dificultats, mai hagués estat possible conduir el projecte a bon port.

És cert que hi va haver veus crítiques amb el projecte, que ens van ajudar a refer alguns aspectes. I segurament s’han comès errors. És el que deia al començament, si no comets errors, és que no estàs fent res.

Tots ens estimàvem el Club d’abans, però cal reconèixer que les dificultats econòmiques que patia, l’entorn de competència creixent i el canvi d’hàbits dels socis feien molt complicada, per no dir impossible, la seva supervivència.

No podem perdre de vista que tot allò important que hem aconseguit: Conduir el vaixell a port (és a dir, acabar l’obra) i fer-ho sense perjudici pels socis, que en definitiva no han hagut de fer cap aportació a fons perdut.

Un cop arribats a aquest punt, voldria comentar algunes opinions que tot sovint encara podem escoltar i no em semblen encertades:

  • D’una banda aquells que segueixen aferrats al passat, fent referència a aquella imatge d’un Club que molts recordem amb nostàlgia i estima però que a partir d’una època va ser econòmicament inviable; i no volen veure, en canvi, la part positiva de la situació actual: La realitat d’un Club que segueix a plena activitat amb tots els grans avantatges que això representa, no tan sols pel que fa a les pròpies instal·lacions esportives, el bar – restaurant, etc., sinó també, per una altra realitat importantíssima que a vegades es vol oblidar: Els serveis bàsics, la socialització i el fort caràcter aglutinador que el supermercat i les botigues suposen per a la Bellaterra actual.
  • I d’altra banda s’insisteix en la suposada pèrdua de la propietat per part dels socis. Si bé és veritat que hem perdut la propietat dels actius, no podem oblidar que quan es va acceptar el risc de l’endeutament hipotecari, avalat per la gran majoria de la massa social (que ho va aprovar en Assemblea Extraordinària) i el Consell de l’Esport, que va donar el vistiplau al pla de remodelació, ja estàvem assumint la possibilitat (llunyana però existent) d’una pèrdua per impagament.

El Club mai no ha sigut propietat dels socis. Els estatuts ja preveien que en cas de dissolució, el romanent net dels seus actius revertiria a l’Ajuntament, per tant s’estava reconeixent de manera implícita la funció social que sempre ha complert el Club (tot i ser una entitat privada sense ànim de lucre). Podríem dir que la inversió que no va fer l’Ajuntament al seu moment en un equipament esportiu pel “barri”, la va assumir el Club al llarg dels anys. Una cosa que no et pots vendre, ni se’n poden repartir els beneficis entre els associats, no pots dir que et pertany.

Tinc el convenciment que en aquests moments és necessari fer pinya tots plegats, veïns, EMD, entitats, mitjans de comunicació i que tots remem en la mateixa direcció, pel bé del Club i de Bellaterra. 

EL CLUB BELLATERRA POT CONTINUAR DONANT SERVEI ALS BELLATERRENCS I A MÉS TENIM UN CONVENI AMB L’AJUNTAMENT QUE CAL POSAR EN VALOR I QUE DEFENSA LA SEVA CONTINUÏTAT.

Voldria fer una crida a tots els veïns i veïnes, perquè estic convençut que si treballem plegats, trobar una solució serà més fàcil.

Des de la Junta confiem i ens esforçarem per tal que el propi Club esdevingui de nou en un referent de trobada i de fer esport entre els bellaterrencs.

Jordi Fau, president del Club Bellaterra