…De la meva pobra, trista i dissortada pàtria

Comença a ser pintoresc, per no dir trist, el trist paper (valgui la redundància) del president de l’EMD de Bellaterra, senyor Ramon Andreu. Costa d’entendre la seva manera d’actuar, la seva i la del seu partit, i també amb una certa complicitat dels altres partits que formen el consell de l’EMD. Com vaig dir en un article passat, el bagatge del govern dels darrers 8 anys és molt escàs, i això, insisteixo, ha de fer pensar els electors de Bellaterra. El senyor Ramon Andreu ara ens proposa que els bellaterrencs votem el conveni que proposi l’Ajuntament, és a dir que davant la seva incapacitat de negociar un acord, vol passar la patata calenta als ciutadans. Un conveni, senyor President, és una cosa molt seriosa, perquè és de llarga durada, i ha de ser confegit, tractat i negociat amb experts, amb persones que sàpiguen el que es porten entre mans, i ha de ser alhora una negociació política que, pel que es veu, ni vostè ni i l’EMD que presideix no la saben portar. Treure de la màniga o del barret de copa aquest conillet màgic que vostè anomena consulta no és pas una solució, més aviat és un acte a la desesperada en veure que les eleccions arriben (falten 10 mesos!) i que el més calent és a l’aigüera. Prou sap que l’Ajuntament jugarà fins on pugui la carta del Conveni fallit i del desacord constant, pensant que això malbarata la imatge del President. Això també és un altre greu error. La casa gran juga amb la incompetència de l’EMD i amb la històrica insensibilitat que l’Ajuntament ha tingut pels afers de Bellaterra. Quin desastre! I, a aquests desastre ara s’afegeix un de nou, la retallada de pressupost de la Festa Major, i que es justifica, com no!, per la manca d’acord amb l’Ajuntament per uns diners que, segons l’EMD, es van quedar a deure. D’ençà que la Unió de Veïns (UdV) va iniciar la celebració d’una Festa Major de Bellaterra l’any 1983 i a la qual, en els primers anys, hi vaig estar molt lligat com a coordinador, he vist com aquesta va perdre protagonisme ciutadà quan l’EMD va decidir fer-la seva i transformar-la en una festa amb poca personalitat. Perquè cal aclarir que la personalitat de les coses la fan les persones i no pas les institucions. Tot plegat fa molta pena. Si és aquest el camí per a ser un poble, us el ben regalo. Aquesta és l’herència que ens van deixar 10 anys d’intents de segregació, de l’obcecació de tenir un auto govern només per la morbositat del poder, de creure que es pot tenir capacitat de decisió i gestió sense estar preparats per dialogar i negociar. Gent per Bellaterra ha jugat a fer política i ha jugat amb tots nosaltres, situant-nos en un estat de conflicte permanent amb el nostre, i sí, dic “nostre” perquè aquesta és la realitat, el nostre Ajuntament, i enlloc de canviar les inèrcies les ha agreujat i les ha portat a un pla judicial del tot inimaginable. I ara, essent irònic, contemplarà el Conveni una partida destinada a costes judicials? Bellaterra ha esdevingut una paròdia de poble i, dient això, sé que em guanyaré moltes crítiques, fins i tot, ves que us dic!, la meva pròpia, perquè el meu arrelament amb Bellaterra té tants anys com anys en tinc, 65, i el meu esperit bellaterrenc em diu que no renunciï a somiar amb un indret de bon veïnatge, ric de paisatge, cultura i història. Però el cert és que molta gent va perdent la il·lusió de viure en un lloc sense cap mena de personalitat, sense un projecte engrescador que ens faci pensar que les coses poden ser diferents quan Bellaterra compleixi 100 anys, el 2030.

Nota: La fotografia és del roure que hi ha la carretera venint per la VV1414 des de Sant Cugat. Amb l’alcalde Toni Morral havíem acordat fer un pacte sota el roure perquè l’Ajuntament de Cerdanyola vetllés pels interessos de Bellaterra en el cas que la candidatura unitària hagués guanyat les primeres eleccions de l’EMD, l’any 2011.