Posar nom a les coses

by | jul. 31, 2018 | Opinió

Quan bategem un fill l'identifiquem amb un nom que ens ressona, que ens arriba nítid, sense tara, segurament perquè el nom ens evoca algú o una cosa que ens és agradable. Posar el nom a un carrer o a un edifici ve a ser com posar nom a un fill del col.lectiu. Vull dir amb això que el nom triat no ha de suscitar conflicte o indiferència. La pràctica de retolar carrers o places per part dels guanyadors sobre els vençuts és una manera d'imposar les idees dels qui ara manen. Va haver-hi un temps que Bellaterra batejava els carrers amb els noms dels seus prohoms o els seus cacics, com diria el meu pare. Era un gest d'autocomplença. En tenim exemples clars: Av. Joan Fàbregas, Av. Josep M Mercet, Av. Joan Baptista Viza, c/ Josep Sentís, c/ Lluis de Abalo, etc.

Més tard van succeir coses pintoresques, com posar noms començats amb “t” perque el barri que s'hi va fer es deia Terranova. Mossèn Plàcid Armengol, un capellà ben especial, va tenir la temptació de batejar un carrer amb el seu nom, però va tenir el detall de no posar-hi el cognom, és a dir que es va conformar amb carrer de Sant Plàcid. Precisament ell i el meu pare Frederic Roda van tenir la bona pensada de trencar aquesta dinàmica i, enamorats com eren els dos del teatre i la literatura, van posar els noms d'uns quants autors teatrals, poetes i escriptors per a reconèixer altres carrers. Tirso de Molina, Lope de Vega, Gabril y Galán, Mercè Rodoreda, etc.

Ara ens trobem immersos en la polèmica de posar o no posar nom al Centre Cívic. No és una nimietat i cal ser molt curosos amb el nom triat. Hem remeto al que he dit abans, d'allò de que és com posar nom a un fill, i fugir de tota identificació que pugui ser susceptible del refús per part d'una part dels veins. Imposar un nom no convida a la convivència i menys encara quan es tracta d'un edifici que no representa res en especial per a la nostra història. Algú pot dir que sí, que ens representa perquè és la seu de l'EMD. Això no és cert. El Centre Cívic es va crear per a ser un equipament socio cultural i no pas la seu de l'EMD. Va ser el partit que ha governat fins ara qui ho va decidir. La seu de l'EMD hauria de ser l'espai que l'Ajuntament es va reservar quan va aprovar la reforma urbanística per a construir el nou club. Per què no va esdevenir un centre socio cultural? Dues són les raons, la primera el desinterès de les entitats per establir les seves seus dins l'edifici, i la segona un disseny poc encertat que no hi convidava. Recordo que jo hi vaig establir el centre operatiu de la celebració dels 75 anys de Bellaterra i vaig haver de dessistir per manca de serveis tecnics i d'una inexistent direcció del centre.

Jo crec que el nom del Centre Cívic ha de ser simplement Bellaterra, perquè per això va néixer, per a ser el nostre centre, el de tots. Una altra cosa és batejar els espais, i més concretament la sala d'actes. La tria més lògica seria la de batejar-la amb el nom del meu pare Frederic Roda, però mai he defensat aquesta opció perquè a ell, home allunyat de reconeixements, no li hauria agradat. Pels qui no coneguin el personatge els convido a llegir la separata del llibre “Bellaterra 1930 – 2005” dedicada al teatre i veuran que el seu nom hi apareix un munt de vegades com a promotor i dinamitzador del teatre a Bellaterra. Dir-vos tan sols que la companyia que cada any ens oferix una representació de teatre per la Festa Major la va fundar ell l'any 1983.

Tampoc és necessari que la sala tingui un nom relacionat amb el teatre. És un espai polivalent, és a dir que el nom també hauria de ser polivalent. Se m'acut, mentre escric l'article, una idea simpàtica: posar-li el nom de Sala de Galliners. Vet aquí un referent geogràfic que tenim ignorat, el fet que Bellaterra estigui construida a la serra de Galliners. Alhora te dues connotacions, també, ben addients: la dels galliners dels teatres i la del guirigall que es suscita en les moltes reunions que s'hi fan.

Fem les coses com cal! No és tan procliu l’EMD a fer consultes? Consulteu, doncs als veins com volen batejar els seus espais comuns. Creeu un petit grup d'estudi que faci unes propostes raonables i que puguin ser acceptades amb un raonable consens.

Entre totes i tots fem BellaterraDiari.

Gràcies per llegir aquest contingut

Vols llegir més…?

La realitat és o es construeix?

La realitat és o es construeix?

“Més del 70% dels catalano-parlants habituals canvien al castellà quan reben una resposta en aquesta llengua”

0 Comentaris

0 Comments

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: