Sempre he tingut por dels ponts i els viaductes. Els veig com estructures fràgils, per molt que m'assegurin que les forces estan repartides i que, prèviament s'hi han fet proves de càrrega, aquelles proves que em comentava algun amic enginyer i que consisteixen en deixar aturats camions damunt dels ponts alhora que els conductors baixen esperitats per allò de “no fora cas que…”

 

La tragèdia del pont de Gènova o del pont de Morandi, nom que quedarà malauradament associat al gran sinistre i que segurament el pobre senyor Morandi no en té cap culpa, em transporta a aquell esfondrament del pont de Martorell on van morir una parella de joves, crec recordar. Un esfondrament que sempre em ve a la memòria quan vaig o vinc d'Agramunt.

 

Tot plegat em porta a concloure, i us ho ben asseguro, que, ara per ara, no passaré pel pont de Morandi, aquest pont que vaig travessar fa uns anys en un viatge a La Toscana, plovent a bots o barrals, fins que no m'asseguri, i molt, que ha estat del tot revisat o fins i tot refet de nou. Ara s'especularà, i molt, sobre les causes de l'esfondrament. Sentirem un munt d'acusacions creuades i anys i panys per indemnitzar (si és que es pot dir així) les víctimes que han sobreviscut o els familiars dels morts.

 

Aquesta tragèdia em porta a pensar en altres succeïdes a casa o per tot el món causades per l'aigua, aquest líquid on ens submergim suaument d'una capbussada i que creiem domesticable. esllavissades, riuades, filtracions, etc. En aquest any d'intenses pluges moltes estructures hauran sofert i bo seria que els enginyers es posin, mans a l'obra, a avaluar les afectacions, així com també els particulars, jo mateix, per exemple, i revisar els murs de contenció i altres parts susceptibles a l'aigua.

P.S. Quin diari o premsa o mitjà en general serà el que primer aconsegueixi el relat del camioner aturat a pocs metres de l'esfondrament i en tregui profit de la tragèdia?