Dels pocs cotxes que fa seixanta anys hi havia a Bellaterra, sols en recordo tres de “pura sang”. El Cadillac de Joan Fàbregas, el Jaguar XK120 de Lluís Saladich i el Mercedes 300 SL de Jordi Cottet. 

 

Es aquest al que avui em vull referir.

 

Els Cottet tenien la torre -una de les primeres de la urbanització- a l'entrada de l'actual carrer de Balmes. D'estil modernista, germana de la dels Grifé, (que encara es pot veure prop de l'Hostal Sant Pancràs) i la del doctor Homedes a l'inici de l'actual carrer de Santiago Rusiñol. Eren les úniques construccions trencadores de Bellaterra i ho dic en passat perquè sols queda actualment la dels Grifé, tot i els retocs que se l'hi han fet duran la seva llarga existència. La dels Cottet va ésser totalment modificada els anys cinquanta i la del doctor Homedes ho fou també temps ha.

 

El senyor Roland Cottet va optar per donar a la seva casa un caire totalment diferent, inspirant-se en els models que propugnaven les revistes de l'època del país veí. Construccions harmòniques de fàcil disseny i caire típicament francès, que res tenien a veure amb les línies simples i angulars de la primitiva torre que el propietari es proposava capgirar. 

 

La finca disposava d'un gran espai que incloïa jardí, piscina i pista de tennis i a peu de carrer cotxera i la quadra d'un cavall, també de “pura sang” com l'auto, (Jennin Cottet, la filla, practicava l'equitació). Del garatge -tot i que parlo de molts anys- recordo veure'n sortir l'espectacular Mercedes de color gris metal·litzat, amb portes que s'obrien verticalment. La seva estampa era certament impressionant.

 

Els 300 SL tenien una pinta esportiva innegable. Disposaven d'un motor de sis cilindres en línia de 2.900 cc i 215 HP de potència, amb el que podien aconseguir una velocitat punta de 245 quilòmetres/hora. L'admirable és que una eina d'aquestes característiques portés frens de tambor a les quatre rodes. Dels de disc -molt més eficients i segurs- encara no se'n parlava.

 

Avui, si no és en un museu o una bona col·lecció particular, ja no és possible “topar-se” amb un vehicle d'aquest tipus. Jo tinc sort: el puc contemplar sempre que em plau, projectant el magnific film de Louis Malle “Ascensor pel patíbul”, en el que un dels protagonistes circula a gran velocitat per una autopista parisenca amb un Mercedes 300. Resulta emocionant veure'l, captat per si fos poc, per la genial càmera del cineasta francès.

 

Un espectacle semblant el podia gaudir de jove a Bellaterra amb la diferencia que l'auto era autèntic i el contemplava en directe.