Diu el diccionari que hàbitat és: “El conjunt de condicions ambientals en què es desenvolupa la condició humana” i, alhora la: “Localització territorial de la població humana”. Ara us preguntareu a què ve que us parli de l’hàbitat. Ras i llis; El 1985 l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va proclamar que el primer dilluns d’octubre seria el Dia mundial de l’hàbitat.

 

Ves quina coincidència que enguany, aquesta diguem-ne celebració o potser millor fora dit recordatori, coincideixi amb l’1 d’octubre, data referent de molts catalans que es van manifestar en referèndum l’1-O de 2017 per expressar si volien o no configurar un nou hàbitat per a Catalunya.

 

A molts altres catalans la data no els diu res, però no la poden ignorar, de la mateixa manera que no ignoren efemèrides que solament afecten una part de la societat, posem els Nadals o qualsevol festa religiosa o el 12 d’octubre, festa nacional d’Espanya, i que ve de la commemoració del descobriment d’Amèrica el 1492. Ara bé, tots sabem què van fer els espanyols en aquelles terres, i aquí incloc totes les nacions de la península. Potser per això l’exposició que va fer el govern dels motius de celebrar aquesta diada, suprimeixen qualsevol referència a la conquesta Colombina tot dient: “La fecha elegida, el 12 de octubre, simboliza la efeméride histórica en la que España, a punto de concluir un proceso de construcción del Estado a partir de nuestra pluralidad cultural y política, y la integración de los reinos de España en una misma monarquía, inicia un período de proyección lingüística y cultural más allá de los límites europeos”.

 

No cal dir que l’explicació, del tot mefistofèlica, és tendenciosa i carregada de verí. Vet aquí com es manipula la història. N’hi ha d’altres de celebracions que caldria posar en dubte d’ésser celebrades.

 

Tornant a l’efemèride de l’1-O, val a dir que més de dos milions de votants bé poden justificar la seva implantació, sobre tot perquè uns ciutadans van arriscar la seva integritat per exercir el dret a votar.

 

Hom podria pensar que estic banalitzant aquest Dia mundial de l’hàbitat. Res més lluny de la meva intenció. L’hàbitat, que és “el lloc on un organisme viu i troba tot el que necessita per sobreviure: refugi, aire, aliment i espai”, requereix també que les condicions sociopolítiques siguin les adequades per a viure. Negar que Catalunya ha arribat a un punt en què cal revisar aquestes condicions és tancar els ulls i donar l’esquena al futur.

 

Celebrem, doncs, aquest dia per partida doble i entossudim-nos a assolir les condicions necessàries per a desenvolupar l’exercici del dret a decidir.