Pronunciaments a favor de la República, però també diversitat d'opinions dins el ventall polític bellaterrenc – tot independentista – amb representació a l'EMD. L'aniversari de l'1 d'octubre a Bellaterra va comptar amb parlaments dels diferents representants polítics, tots a favor de “Fer República”, això sí, amb diverses òptiques i matisos.
Deixar l'autonomisme o “dimitir”
“L'1 d'octubre l'Estat espanyol va quedar com un estat repressor i que no havia superat la dictadura”, va dir la regidora de Relacions Institucionals amb l'EMD de Bellaterra, Laura Benseny (Compromís-CUP). La bellaterrenca va preguntar als assistents de quin color veien el futur, mentre ella deia que el veia “de coloraines”, en referència a les imatges dels Mossos d'Esquadra durant la manifestació “Holy” del dia anterior al centre de Barcelona.
En aquest sentit, la cupaire va repetir que “el conseller Buch s'ha equivocat” i que “ha de dimitir”, en referència a l'autorització de la manifestació del sindicat policial Jusapol i els dispositius de Mossos que van acabar amb algunes càrregues policials cap a manifestants independentistes. Benseny va afirmar: “veiem que el govern continua amb una perspectiva autonomista”. La seva aposta: “no esperem a pactar un altre referèndum, comencem a caminar i – mentre no ens truquen – nosaltres ja ens anirem organitzant”.
Tenir en compte la “singularitat” de Bellaterra
El vocal d'Esquerra Republicana (ERC) a Bellaterra, Quim Oltra va fer notar: “jo conec molta gent que no era independentista i se n'ha tornat, però no conec a ningú que s'hagi tornat unionista”. I afegia: “És una batalla que tenim guanyada i ho saben”. Pel republicà, cal fer el pas d'allò “simbòlic” a allò “real”. Alertava però, de la “singularitat” de Bellaterra: “uns mesos enrere vam proposar que el Centre Cívic de Bellaterra – o bé la placeta del davant -, es digués “1 d'octubre“, ja que va ser el col·legi electoral de Bellaterra. Amb llibertat de vot dins el partit a govern (Gent per Bellaterra) – va sortir que “sí”. Ara, mesos més tard i també amb llibertat de vot per part dels vocals del govern, la proposta s'ha denegat i es mostrava sorprès.
Un referèndum pactat amb l'estat
“El dret a decidir que vam exercir el passat 1 d'octubre va posar en marxa tota la maquinària administrativa i judicial de l'estat espanyol”, deia Jordi Macarulla, vocal del Partit Demòcrata de Bellaterra (PDeCAT). “Tot i així, no ho van poder evitar”, emfatitzava. Sobre l'aniversari de l'1 d'octubre va destacar 3 qüestions: una gran part dels catalans “volen la independència”, la situació que pateixen els “Jordis” és “dolorosa i patètica” i “(…) davant del govern de Sánchez, “no hem de lluitar a pit descobert”, sinó “buscar la millor estratègia per aconseguir un referèndum i apostar pel diàleg”. “Canviar la legalitat és legal”, va cloure.
Seguir igual, mobilitzats i sense violència
Per acabar, el president de l'EMD, Ramon Andreu (Gent per Bellaterra) va subratllar la importància de “portar la democràcia dins”. “Tothom ho tornaríem a fer, inclús aquell que va rebre – o el que no pensa com nosaltres – ho tornaria a fer, perquè és democràcia i la portem tots a dins”, recordava. Andreu va cridar a “seguir igual”, “concentrant-nos i mantenir la no violència”. També va aprofitar per felicitar la feina de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzadora de tots els actes, de qui va dir que “ho fan molt bé”.
“Falta de suport” institucional: homenatges i pancartes
Referent a l'antic Centre Cívic, acabat de batejar com a “Edifici de l'EMD”, el president va dir que, “volien mantenir-lo com un espai de tots”. És per això que va explicar que “posarien un homenatge a l'1 d'octubre i la democràcia a la plaça de la rotonda d'entrada a Bellaterra, des de Sabadell”, enlloc de canviar el nom del centre cívic i col·legi electoral bellaterrenc.
Preguntat per la pancarta que vestia l'any passat la façana de l'EMD – amb la paraula “Democràcia“, escrita en diferents idiomes – el president va exposar que “no la tenim”. Alguns assistents van desitjar “una implicació més forta de l'EMD” pel que fa al simbolisme, les pancartes, etc. que, segons expressen “permeten que es visualitzi el suport, tal com fan els ajuntaments del voltant, Cerdanyola, Sant Cugat, Sant Quirze…
Els actes es van allargar durant tota la tarda del dia 30 de setembre i van aplegar gairebé un centenar de veïns i veïnes. La reivindicació va tenir com a element central una botifarrada amb bolets i també dues presentacions d'exposicions de fotografies i del llibre “55 urnes per la llibertat”, respectivament. Finalment l'entitat va col·locar una placa homenatge a l'1 d'octubre i va haver-hi actuació musical.
