Toni Morral va fer el salt a la política nacional quan Carles Puigdemont el va incloure a la llista de Junts per Catalunya pel 21D. Des d’aleshores, l'exalcalde de Cerdanyola – sota el qual es va fundar l'EMD de Bellaterra – és ara diputat al Parlament.
Morral ha esdevingut portaveu del nou projecte polític impulsat per Jordi Sànchez i Carles Puigdemont anomenat Crida Nacional. Els companys del TOT hi han pogut parlar.
El 4 d'octubre es va viure una jornada intensa al Parlament amb la negociació entre Junts per Catalunya i ERC per decidir què fer amb els vots dels diputats inhabilitats. Aquesta situació debilitarà el govern o el farà més fort?
El futur està per escriure però crec que quan es viuen situacions de tensió com la del dia 4, la tendència natural és a reforçar les relacions. En el debat sincer els acords es reafermen i espero que reforci les relacions entre els socis de govern (ERC i Junts per Catalunya) per concretar l'estratègia de governabilitat i de política per a donar compliment al mandat de l'1 d'octubre.
Ja s'ha complert un any de l'1 d'octubre, de les mobilitzacions del dia 3 i, d'aquí ben poc, un any des que els Jordis són a la presó… Com definiria el moment en el qual ens trobem?
És un moment d'incertesa. El que està clar, tant per qui els hi agrada com pel qui no, és que l'1 d'octubre de 2017 va marcar un abans i un després en la política catalana i en l'Estat espanyol. El que es va viure aquell dia és molt transcendent, tant des de la perspectiva política com l'emocional. Va haver-hi una jornada de participació massiva, de ciutadans que van exercir el dret a vot contra la repressió i l'oposició de tot l'Estat. Es va poder exercir el dret a vot perquè la complicitat entre govern i ciutadania ho va fer possible. Se'n parlarà molts anys del que va passar aquell dia a Catalunya. Ara estem explorant un període que no té precedents i hi ha incertesa, com és lògic. També és lògic que ha d'haver-hi canvis.
Les regles del joc estan qüestionades perquè aquell dia va marcar un escenari nou. Hem d'obrir i explorar un nou camí que va en direcció de la conquesta de la llibertat i la república. Això no és fàcil. Només ha passat un any i, a més, davant la repressió de l'Estat, que no ha baixat des d'abans de l'1-O. És com si veiessin aquest camí cap a la llibertat com una amenaça pel mateix estat, que no ho hauria de ser. És una amenaça per l'status quo, evidentment.
Diu que només estem a un any d'aquell 1-O. Per a alguns un any pot ser molt de temps. Els tempos són més lents del que es pensava a l'inici?
Aquell dia ho concentra tot. Venim de molt més enllà. El que reivindica el país és construir el seu futur en llibertat i democràcia. Els temps que vivim requereixen uns canvis que no podem fer amb les eines que avui tenim, necessitem les d'un estat. La repressió ha estat molt bèstia. Tenim gent, que va liderar aquell procés, tancats a la presó o a l'exili i molts altres estan amenaçats. Tot això ha estat un autèntic terratrèmol i després d'una sacsejada costa aixecar-se i treure's la pols, els protocols d'emergència s'han d'activar… Per tant, un any és molt poc per recuperar-se, refer-se i seguir. Ens estem recuperant, amb contradiccions, dificultats i moltes incerteses però hem de seguir endavant, no podem anar enrere.
Recorda com va viure l'1 d'octubre i els dies posteriors?
I tant. Ho vaig viure molt intensament i molt compromès amb el que s'estava fent.
ser un espai que conjugui unitat amb el repte de conquerir el mandat de l'1 d'octubre i fer república
Parlava de nous camins per fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre. Un d'aquest és la Crida Nacional?
Nous camins necessiten noves eines, i les eines del passat no ens serveixen per fer el camí que ens ha de portar cap al futur. Estem veient que la lògica de partits que coneixíem fins a l'1-O són limitadores. La Crida vol ser una eina política innovadora per construir un nou futur i adaptada per superar les dificultats que els partits tenen per posar-se d'acord en la unitat. Pot ser un espai que conjugui unitat amb el repte de conquerir el mandat de l'1 d'octubre i fer república. L'objectiu està escrit en un manifest que van impulsar Jordi Sànchez, el president Puigdemont i Joaquim Torra i que en aquests moments té 50.000 adherits. El 27 de setembre es va fer una roda de premsa per presentar quin era el procés constituent, el 27 d'octubre es farà a Manresa la convenció fundacional, i al desembre el congrés constituent. Probablement a inici d'any tindrem l'eina construïda per començar a fer camí.
És una eina especial perquè trenca fronteres ideològiques de gent que se sent d'esquerres, socialdemòcrata, lliberal… Podran compartir un espai polític perquè comparteixen també un objectiu que està per sobre de les diferències ideològiques. Aquest objectiu és conquerir la llibertat, la democràcia, la república catalana i fer efectiu l'1-O. Això és complicat. Ens obliga a innovar també en el terreny de la política. És un exercici interessant.
Què diferencia Junts per Catalunya de la Crida?
La idea de JxCAT té aquesta ànima, però va ser una proposta electoral i no té organització territorial. La Crida és una proposta d'organització política. Encara ha de néixer i és un projecte en un estat molt embrionari. La idea està clara però cal donar-li forma i convertir-la en una acció política arrelada al territori i als àmbits socials, econòmics i culturals del país. Això no ho és avui Jxcat.
Per on plantegen que passi el camí per fer efectiu el que es va votar l'1-O?
El 27 d'octubre es presentaran dos documents: un de caràcter organitzatiu i un document polític que marcarà l'estratègia a seguir. No puc avançar res perquè són elements que s'estan treballant. Serà una proposta que lideren Carles Puigdemont i Jordi Sànchez.
Esperen la implicació explícita de partits polítics?
No ens adrecem als partits, ens adrecem a la gent. Sabem que la unitat s'ha de construir des de baix, i si la construïm des d'estructures organitzatives que ja existeixen, segurament importarem les dificultats que ja hi ha per construir la unitat. És una crida a homes i dones d'aquest país que comparteixen l'anhel de l'1-O i que es comprometen a treballar per fer-ho efectiu. Si hi ha un partit que fa una crida a què els seus militants s'adhereixin a la Crida, benvinguts seran, però no ens adrecem a les organitzacions polítiques. Entre les 50.000 persones que ja s'han inscrit hi ha gent de totes les sensibilitats. Ja hi ha una pluralitat molt gran. Intueixo que aquesta pot ser una organització potent.
Amb aquesta diversitat ideològica, des de quina perspectiva es plantejaran les polítiques?
El que diu la Crida és que un cop conquistat l'objectiu, que és arribar a una Catalunya independent en forma de república, es dissoldrà. És una eina per fer una transició. Haurem de crear els espais perquè des de la pluralitat es puguin abordar propostes per a accions concretes. És molt innovador perquè seria com un govern de coalició per governar l'objectiu de fer possible l'1-O. No és una organització política que dirà “sóc liberal” o “sóc d'esquerres”. Volem trencar aquests límits.
Vostè és una de les cares visibles de la Crida. Quin vol que sigui el seu paper en aquest projecte?
No tinc ambició en aquest sentit. La meva vocació, des de sempre, és de compromís amb el poble, el país, les idees… Seré allà on sigui més útil i on s'adapti més al meu perfil. Trobo que és un projecte molt interessant i estic disposat a portar la meva experiència per ajudar que això vagi bé. Avui hi ha molta gent jove molt preparada i penso que el futur a de ser d'ells.
Alguns diaris el van assenyalar com a candidat a la presidència abans que s'anunciés a Quim Torra. Puigdemont li va arribar proposar?
El nostre candidat era en Carles Puigdemont i estàvem allà per fer-lo president. Finalment no es va poder proposar perquè la mesa va decidir que no fos així. Després vam intentar fer president en Jordi Turull i en mig del ple d'investidura el van tancar a la presó. Després vam intentar que ho fos en Jordi Sànchez i, tot i l'aval que va donar Nacions Unides perquè tenia tots els drets per poder-ho ser, el Tribunal Constitucional va barrar la porta i tampoc va poder ser. Aleshores, el candidat a la presidència havia de ser una persona de Junts per Catalunya pel pacte que teníem amb ERC i en aquest context van sortir noms i, com un més, va sortir el meu. Qualsevol podia ser-ho. Crec que en Quim Torra en aquells moments era la persona més apropiada. Tota la resta forma part de converses internes que tenim per resoldre un moment molt difícil. Cap de nosaltres va anar a allà per ser president de la Generalitat.
Quan van començar en el projecte de Jxcat, pensava que podria arribar a sortir el seu nom com a possible president
No. De cap manera. Ja va ser una sorpresa quan en Carles Puigdemont em va trucar per ser a Junts per Catalunya. Jo estava a quarta fila política. Estava treballant des de l'àmbit social però estava retirat de la primera línia política. La sorpresa va ser quan el president em va trucar des de l'exili perquè volia que estigués a la seva candidatura. Va ser un honor i no vaig poder dir que no. Va suposar un canvi de vida bestial. Quan va començar a sonar el meu nom vaig pensar “això ja és massa”. Em trobo molt a gust intentant ajudar i participant en tot el que puc per construir aquest projecte.
M'engrescaria una proposta municipal unitària dels partits republicans
Fa poc va participar en la presentació de Junts per Cerdanyola, la proposta del PDeCAT per les municipals que segueix la idea de transversalitat que també proposen a la Crida.
La gent del PDeCAT a Cerdanyola ha fet una aposta molt generosa. Han obert la possibilitat d'una candidatura que s'assembli al que vol ser la Crida. La idea de Junts per Cerdanyola és fer un espai obert i plural on hi càpiga tothom qui vulgui comprometre's a construir un projecte per la ciutat. També es plantegen fer unes primàries obertes amb la gent que s'hi està afegint. Em sembla una proposta valenta, generosa, innovadora i interessant.
Ha pensat a presentar-se a aquestes primàries?
No entra dins els meus càlculs. Però si a Cerdanyola hi hagués unes primàries que realment trenquessin les fronteres dels partits i fossin de tots els espais republicans, de forma transversal i amb la idea de fer una candidatura unitària… potser em faria gràcia. Però això és molt poc probable que passi perquè els partits imposen les seves lògiques conservadores per mantenir els seus espais propis. Per tant, no crec que hi hagi aquesta valentia de fer unes primàries obertes d'aquestes característiques.
De fet, ERC Cerdanyola ja ha dit que no estan a favor d'una candidatura unitària.
Entenc que els partits es troben més còmodes en les seves zones de confort. Navegar a mar obert és més arriscat, però en aquests moments la realitat ens obliga a fer-ho. Més tard o més d'hora això arribarà. Imagina't si aquí hi hagués un debat obert de ciutat amb propostes on la gent pogués participar i es poguessin fer primàries transversals deixant els partits al darrere. Que hi haguessin candidats per fer candidatures unitàries amb la idea que proposa l'ANC. Amb una proposta com aquestes m'agradaria entrar al debat. Però com el que m'engrescaria no passarà, no seré candidat.
Quin paper juguen els Ajuntaments en el camí cap a la República que volen encetar?
Crec que és determinant. Fins i tot més important que el de la Generalitat. Són la institució que està més a prop de la gent i la que més poder té. La Generalitat és molt vulnerable al poder de l'Estat, mentre que els Ajuntaments ho són menys perquè estan més propers al poder de la gent. Per tant, la suma de poders locals compromesos amb la república té una fortalesa superior a la que té la Generalitat.
Em sap greu com estan les coses a Cerdanyola
Es veu tornant a l'alcaldia de Cerdanyola?
La veritat és que em van quedar coses pendents. El projecte de ciutat que teníem encarrilat va quedar a mitges. Va ser una pena. Però estic molt satisfet de la feina que vam fer plegats. Em va faltar una mica de temps. Pateixo molt la situació d'ara perquè tot i que no participo a nivell local, sóc un ciutadà observador més. Em sap greu com estan les coses.
En quin sentit?
En què en un mandat com el que hem tingut, encara no hi hagi hagut una estabilitat política que hagi permès fer un govern per tirar endavant els projectes. Crec que, si això no canvia, s'estan perdent oportunitats. És una ciutat amb una gran potencialitat en tots els camps. Ens acostumem al que veiem, però podria ser molt diferent i molt millor. El debat està molt minorat i no parlen de política de ciutat o d'un futur, sinó que es tiren els plats pel cap uns i altres. Això vol dir que està faltant alguna cosa important. És el que veig com a observador. Ara estic ajudant a Junts per Cerdanyola, però la meva agenda no em permet fer més del que faig.
Si fem la vista enrere, en aquest últim any s'han viscut dies molt intensos. Ens esperen encara dies decisius?
No tinc la bola de cristall. Des de la intuïció, veig que volen que tirem per un camí asfaltat, i conegut com és Catalunya com a comunitat autònoma. Però sabem que aquesta situació ens porta a moltes limitacions. L'altre camí és la selva i hi ha d'haver qui construeixi un camí nou. Segurament per aquest camí no s'avança amb la rapidesa que voldries perquè suposa molt esforç i perquè hem de caminar construint. Crec que tindrem moments de glòria i altres de dolor. Serà un camí interessant de recórrer perquè ens porta a una fita nova. Sóc optimista i penso que al final ens en sortirem.
Aquest camí a través de la selva, es farà dins la legalitat que marca l'Estat?
Hi haurà moments en els quals ens l'haurem de saltar. Però haurem de triar el moment, haurà de ser en el qual valgui la pena. Òbviament, qui vol alguna cosa ha d'arriscar i si en un moment donat et trobes un obstacle i has de passar per allà sí o sí, hauràs de saltar aquest obstacle.
