La fàbrica de begudes gasoses Zarroca radicava a Cerdanyola del Vallès.

 

En aquella època -la de la meva infància i joventut- es feia un bon consum de begudes amb “bombolles” (gasoses i sifons). Hi havia un cert habit a utilitzar-les soles o barrejades amb vi durant els àpats, o amb algun licor per fer l'aperitiu. 

 

A casa existia també aquest costum i he de creure que el practicavem abastament, ja que sovint apareixia el camió de l'empresa Zarroca per nodrir-nos dels seus productes. En aquells anys gloriosos,  de begudes embotellades n'hi havien poquissimes. Recordo que em plaia degustar-ne una de les habituals: l'Orange Crush, que et servien en una ampolla de vidre que permetia veure el seu contingut taronja que quan el cambrer te'l servia omplia el got d'un barbotejant presagi de frescor.

 

Per això s'agraïa doblement que el subministre es fes amb regularitat i freqüència a domicili.

 

Imagino que l'inefable camió aprofitava el fet de venir a Bellaterra per servir les comandes d'un parell de clients addictes: l'hostal Sant Pancràs i la masia de can Miró, a la que molta gent anava a fer esmorzades i berenades.

 

Com que per anar a can Miró calia prendre el camí de Cerdanyola, que passava per davant de  la nostra finca, als Zarroca no els era massa desavinent aturar-se a casa.

 

Fet aquest preàmbul justificatiu de la presencia del camió, procuraré descriure'l.

 

Recordo que era un RUGBY de fabricació americana, força veterà. La matricula un 40.000 de Barcelona. Com la majoria de camions de l'època, la cabina i la caixa eren artesanals. Tot i que hi havia bons carrossers capaços de bastir admirablement el xassis d'un “Hispano Suissa”, molts dels vehicles de transports i autobusos del moment responien a un disseny casolà, no pas mancat d'un toc candorós, que avui, dominats per la tècnica, potser alguns nostàlgics com jo, comencem a enyorar.

 

El Rugby de can Zarroca no n'era pas una excepció. Lluïa una cabina de fusta amb dues matusseres portes i una baraneta de ferro en el sostre que permetia posar-hi mercaderia i així aprofitar al màxim les possibilitats de càrrega.

 

La caixa constava de tres pisos de prestatges en els que s'encabien una bona pila de caixes de gasoses i sifons. Les plenes anaven donant lloc a les buides que recollien dels clients.

 

A les portes de la cabina un bon rètol hi feia constar el nom de l'empresa: 

 

                                           Gaseosas Zarroca – Sardañola.