Hort de l'Associació Badia Sostenible treballat per pacients psiquiàtrics

Hort de l'Associació Badia Sostenible treballat per pacients psiquiàtrics | Associació Badia Sostenible

 

 

L'avenç de les comunicacions en un món cada cop més densament poblat com és l'àrea metropolitana de Barcelona és sens dubte comparable a una piconadora: parar-la és difícil, però posar-s'hi davant implica quasi la total seguretat d'acabar aixafat.

 

Complicat trobar un símil més apropiat pel destí sofert pels usuaris dels vora 140 horts que, fins a la passada primavera, s'assentaven a l'estret marge de terra pel qual transcorre la carretera entre Badia del Vallès i Cerdanyola, encaixonat entre aquestes dues localitats, l'altiplà on s'assenta la Universitat Autònoma de Barcelona i la rotonda que passa per sobre la C-58, a l'altura de Bellaterra i el centre comercial Via Sabadell.

   

En aquesta franja de terra, veïns de diferents localitats del sud del Vallès com Cerdanyola, Barberà del Vallès, Bellaterra i Badia tenien un espai propi no només per a conrear verdures i hortalisses, sinó en el que gaudir de l'aire lliure, i del seu temps d'oci. D'altra banda, molts dels que empraven el seu temps lliure en aquests horts eren jubilats i aturats de llarga durada, buscant una forma d'ocupar el temps i treure'n un profit mínim.

  

Ara, però, les millores a la C-58 van fer que hagin d'ocupar el seu temps amb altres afers, doncs la situació dels horts interferia directament en el traçat dels nous carrils de l'autopista.

 

Obres a la carretera entre Badia i Cerdanyola després del desallotjament

Obres a la carretera entre Badia i Cerdanyola després del desallotjament | Toni Alfaro

 

 

L'ampliació de la C-58 

 

I és que aquesta zona és una de les més afectades per les obres d'ampliació de la C-58, que van començar el passat mes de maig. Unes obres d'ampliació que, segons informen des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, “sumen una inversió de 14,6 milions d'euros” i “tenen un termini d'execució de 12 mesos”.

 

La necessitat dels treballs és evident, especialment per les més que conegudes cues que la via acumula cada dia, especialment en hores puntes. El Departament explica que “la C-58, una de les principals vies d'accés a Barcelona per als vehicles que vénen del Vallès Occidental i el Bages, registra -al voltant de Barcelona- més de 160.000 vehicles diaris de mitjana”. Això genera “congestions de trànsit i una minva de la funcionalitat en diversos punts de l'autopista” a causa de la seva distribució de carrils, amb el consegüent i conegut caos viari.  

  

En concret, les obres entre el denominat com a Nus de Sant Pau i l'enllaç amb l'AP-7/B-30, impliquen la construcció de dos carrils “per facilitar als conductors els canvis de carril i incorporacions i sortides”. Això implica ampliar l'autopista en sí, i per fer-ho, “aquesta actuació requerirà eixamplar l'actual estructura sobre el Riu Sec i desplaçar uns metres el traçat d'una carretera local situada al peu de l'autopista i que uneix Badia del Vallès i Cerdanyola”. I és aquesta actuació la que ha implicat un canvi tan substancial pels horticultors de la zona.

 

 

Horts socials

 

Sembla doncs que unes obres de tanta utilitat no haurien de suposar un problema per a ningú, especialment per als veïns de la zona, que per a desplaçar-se per l'autopista han de trobar-se diàriament amb aquestes problemàtiques cues. Tot i això, els 140 horts suposaven ja part de la història de la comarca del Vallès, que durant els anys 70 i 80 del segle passat havia vist com una gran quantitat de les lleres de rius com el Ripoll o el Riu Sec havien sigut emprades per a ús agrícola i recreatiu.  

  

En el cas d'aquests horts, al terme municipal de Badia del Vallès, José Montes, representant de 83 anys de l'associació Catalunya Sostenible i veí de Badia, explica que van començar a adequar-se vora l'any 1975: “aquella zona estava abandonada: plena d'esbarzers i males herbes de tota mena, i llavors hi havia rates i insectes de tota classe, amb el perill de malalties que comportaven, i d'incendis, perquè hi havia molta herba seca”. Davant aquesta situació i a causa de l'origen rural de molts d'ells, “jubilats, pensionistes i aturats de llarga durada es van començar a dedicar a intentar fer útil aquella zona, per treure algunes hortalisses i alguns productes”.

 

Participants dels tallers d'hortoteràpia als horts de l'Associació Badia Sostenible

Participants dels tallers d'hortoteràpia als horts de l'Associació Badia Sostenible | Associació Badia Sostenible

 

El cas de Montes, usuari d'un dels camps des de l'any 1980, és especial: l'hort on treballaven era gestionat per l'Associació Badia Sostenible, la secció a Badia del Vallès de Catalunya Sostenible, una entitat que ajuda de forma voluntària a persones disminuïdes i amb problemes psiquiàtrics. “Quan teníem els horts venien dos monitors titulats i contractats per un centre de recuperació de Cerdanyola“, explica, i indica que els hi feien tallers d'hortoteràpia amb la supervisió dels professionals.

 

Tot això va haver d'acabar amb l'arribada del desallotjament dels horts per part de l'empresa Incasòl, encarregada de la gestió de les obres de millora de l'autopista. Així, Montes apunta que “Quan va començar aquesta crisi van deixar de pagar els monitors. I nosaltres els hi vam dir: bé, nosaltres ens oferim a seguir fent el mateix, de forma voluntària, com fins ara. I ens van dir que no es podia fer, perquè ens van dir que als malalts els havien d'acompanyar monitors titulats”. Tot i això, el jubilat admet que continuen ajudant a moltes d'aquestes persones a les seves pròpies cases, amb l'ajuda del Departament de Salut Mental del CAP de Badia del Vallès.

    

Des d'un altre punt de vista, els horts també servien com a refugi de persones amb risc d'exclusió social. El mateix Montes crida l'atenció sobre que hi havia gent sense sostre que aprofitava els terrenys per a tenir una barraca on dormir: “hi havia casos de gent que vivia en barraques als horts perquè no tenia on viure; jo vaig conèixer dos o tres casos”. “Hi ha gent molt necessitada, a qui no els atén ningú, i llavors es busquen la vida”, afegeix.

 

 

Un problema de comunicació

 

Tanmateix, el cas de Badia Sostenible és minoritari: la majoria dels horts eren gestionats per particulars. Entre ells estaven Josep Mallafré i Àngels Campos, veïns de Cerdanyola del Vallès, que van aconseguir un hort a la zona fa set anys per mitjà d'un arranjament econòmic. Tot i que ells mateixos admeten que els horts no eren de titularitat privada i, per tant, era un terreny utilitzat de forma “alegal”, també indiquen que “aquells horts ja estaven tolerats per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès quan formaven part del seu territori. Quan Badia es va constituir com a municipi independent, ja hi eren”, indica Mallafré. Eren conscients que els podien desallotjar.

 

Un dels horts de la zona
Un dels horts de la zona | Josep Mallafré i Àngels Campos

 

El problema rau en la gestió, segons expliquen, del desallotjament dels mateixos horts. Àngels Campos indica que tot va començar “a finals de febrer del 2018, quan passa per la zona una gent contractada per l'Ajuntament de Badia del Vallès a fer un cens de la gent que érem als horts”. A finals de març, explica que es convoca una reunió a l'ajuntament, i aquesta es duu a terme el dia 5 d'abril, on estan representats l'Ajuntament de Badia del Vallès, l'empresa constructora i la Generalitat de Catalunya. “Se'ns diu que el dia 16 d'abril començaran les obres de l'autopista i que hem d'haver deixat els horts”, explica.

  

“Evidentment tothom protesta i aleshores allarguen el termini fins al 2 de maig. No arriba a un mes el que se'ns dona”, lamenta. Vist el poc marge de temps que s'atorga als usuaris per desallotjar, Campos està convençuda que “aquest projecte ja s'havia licitat i ja hi havia una empresa constructora que l'havia agafat”. Per això, critica la falta de previsió i d'antelació, tenint en compte que era obligatori un procediment administratiu previ.

  

La seva opinió coincideix amb la de Juan José Díaz, membre de l'Associació de Veïns de Badia del Vallès i veí de la localitat, que tot i que admet que “fa temps que vaig anar parlant amb coneguts, dient-los que allò ho traurien, però la gent era una mica incrèdula”, també explica que “l'Ajuntament no va anar fent un seguiment ni una comunicació oficial als que hi tenien els horts dient-los que els haurien de desallotjar”. “Haurien d'haver informat amb més temps”, critica.

  

Aquesta mala gestió que els horticultors i membres d'associacions implicades censuren, apuntaria especialment cap a una falta de comunicació per part de l'Ajuntament de Badia del Vallès, ja que des del mateix Departament de Territori i Sostenibilitat expliquen que “hi havia tota una tramitació i això s'ha exposat a informació pública”, i també aporten que “hi ha hagut converses amb l'Ajuntament de Badia del Vallès” alhora que puntualitzen que es va parlar també amb els horticultors, tot i que alguns d'ells es queixen de falta d'informació oficial.

  

La falta de comunicació sembla ser, doncs, el problema principal, i així ho admet el mateix Díaz, que critica la falta d'interès del consistori de Badia per la participació ciutadana: “aquí, el punt important hagués sigut la participació dels que estaven allà als horts. Aquest consistori ho fa tot igual: la participació ciutadana no entra dins els seus plans”.

  

Per la seva part, José Montes explica que ja hi va haver diversos intents de desallotjar els horts en els seus inicis: “ja llavors van començar a voler treure'ls, fins al punt que van arribar amb màquines excavadores i volien arrencar-ho tot”. Segons el seu testimoni, a finals dels anys 70 i principis dels 80 es va intentar fins a tres cops desallotjar els horts de la ribera del Riu Sec a l'altura de Badia, però no es va aconseguir a causa de la forta resistència dels horticultors i les seves famílies. I afegeix que “no s'anava a fer res en aquells terrenys! No volien que hi haguessin horts!”. També llavors, explica, les autoritats competents “mai van donar explicacions”.

 

Gats salvatges cuidats pels horticultors
Gats salvatges dels que tenien cura els horticultors | Josep Mallafré i Àngels Campos

 

Les conseqüències

 

Haver de desallotjar els horts en només un mes va generar un malestar important entre els usuaris dels horts, ja que, a més del problema d'haver d'enretirar tot allò que volguessin conservar de les parcel·les, va generar tota una sèrie d'inconvenients.

  

Per una banda, hi havia una important colònia d'animals domèstics i salvatges que van patir les conseqüències del desallotjament. Segons explica Àngels Campos, el fet dels animals “l'exposem a un Ple de l'Ajuntament, on diem que als horts hi ha qui té gos, qui té gallines, qui té conills, i hi ha una colònia important de gats salvatges”. El consistori promet posar-hi remei, i “es va posar en contacte amb una protectora que es diu Help Guau, d'Argentona, i van venir a buscar alguns gats”, però no va ser suficient. El resultat va ser que molts dels gats van haver de ser acollits per particulars, i en un dels trasllats “va morir un gos atropellat”.

  

D'altra banda, davant la falta de temps, moltes de les hortalisses i fruits del conreu es perden; “havien comprat tot el planter per aquest any”, es lamenta Josep Mallafré. No es tracta d'una qüestió menor, com explica Campos: “allà hi havia molta gent que el que tenia era l'ajuda a la seva jubilació. Tenia quatre gallines per tenir els ous per a casa, verdures que podien vendre… Estem parlant d'una gent que, en alguns casos, tenien una situació econòmica molt dèbil”.

    

Però potser una de les situacions més complexes va ser l'ocorreguda pocs dies abans de la finalització del termini per a deixar els horts llestos per l'entrada de la maquinària d'obra. Campos explica que el dia 28 d'abril, quan encara tenien permís per a anar als horts, “comencen a venir persones alienes a l'Ajuntament i a nosaltres, els que hi teníem l'hort, a arrencar tot el que era metàl·lic”. Els buscadors de ferralla generen diverses destrosses, entre les que es compta la trencadissa de teulades d'uralita, arribant fins i tot a amenaçar al mateix Josep Mallafré amb una barra de ferro, segons explica ell mateix.

 

Teulades d'amiant de les barraques dels horts després dels actes de vandalisme
Teulades d'amiant de les barraques dels horts després dels actes de vandalisme | Josep Mallafré i Àngels Campos

 

També van generar incendis, a causa del vandalisme dels saquejadors: Mallafré explica que van tallar ferralla amb una radial a una caseta, i que per culpa de les guspires, “hi van calar foc i tot, i la caseta va cremar tota”. D'aquest episodi, Campos diu que “nosaltres, aquell dia, truquem al 112, i hi ha una trucada que es pot constatar, on expliquem això”, tot i que no es va poder formular cap denuncia, per falta d'identificació de les persones causants dels actes vandàlics.

  

En concret, el problema de l'amiant és un dels que més han preocupat a Josep Mallafré i Angels Campos, però també a Juan José Díaz, que des de l'Associació de Veïns de Badia del Vallès ha treballat per supervisar les feines de desamiantat als terrenys de les obres, ja que moltes de les barraques d'aquests horts tenien sostres construïts a la coneguda empresa Uralita. “Com a associació, el que vam demanar a l'Ajuntament era que vigilés el risc que suposava l'amiant” explica, i diuen que tot i que van encarregar un informe a un tècnic especialitzat i que van supervisar les obres, “nosaltres no confiem en què les coses es fessin molt bé”.

 

 

Nous horts

 

Després de parlar en diferents reunions amb els usuaris dels horts, segons informen diversos testimonis, l'Ajuntament de Badia del Vallès va acordar una recol·locació de 80 dels 140 horts a una zona propera, prop de l'enllaç amb l'AP-7/B-30. Tot i això, bona part dels que hi tenien l'hort ja hi han renunciat, expliquen José Montes i Juan José Díaz, en part per haver-se buscat altres llocs i en part per cansament.

    

D'altra banda, existeix un greuge comparatiu, ja que molts dels que tenien un hort en aquella zona venien d'altres localitats, i ells no tindran dret a aquesta recol·locació. “L'Ajuntament va dir que tots els que eren de Badia i complissin una sèrie de condicions no patissin, perquè se'ls hi donaria un hort en un emplaçament nou”, explica Campos.

  

Una situació injusta, segons consideren ella i Mallafré, ja que hi havia molts usuaris que tenien l'hort “des de feia 30 o 40 anys, quan Badia encara formava part de Cerdanyola”, i per tant no es poden adherir al projecte. Aquesta divisió entre els usuaris va afectar també al litigi conjunt que gran part dels usuaris dels horts van interposar contra el desallotjament i va fer que, finalment, la causa es retirés.

  

“Jo, personalment, entenc que el “progrés” comporta danys col·laterals. Però si l'administració és com ha de ser i té cura dels seus veïns, aquests problemes es poden minimitzar, i aquí no s'han minimitzat”, sentencia Campos.

 

Des del Bellaterra Diari hem demanat a l'Ajuntament de Badia del Vallès de participar en aquest reportatge. Tot i això, no han donat resposta a les nostres peticions.